El periodista John Battelle va descriure Google com «la base de dades de les intencions» de les persones. A parer seu, les cerques dels usuaris d'aquest servei arxiconegut expressen de manera fidedigna les necessitats i els desitjos humans. Quan emmagatzema aquestes accions i els seus resultats -més d'un bilió per any-, l'empresa construeix un tresor sobre les tendències socials, culturals, polítiques, econòmiques, etc. al planeta. Aquesta informació és vàlida per predir moviments de tota mena, per exemple, als mercats de la Borsa. Un dels fundadors de Google, Serguéi Brin, admet que la voluntat de la companyia és anar encara més enllà, ja que els seus responsables voldrien que la connexió amb els internautes s'acabés fent a través de la ment. Llavors, la metàfora de Battelle es convertiria en una realitat terrible. En qualsevol cas, aquesta base de dades és només una petita part d'una idea molt més àmplia: un repositori que contingui tot el coneixement, un projecte que ens retorna als primers dies de la informàtica, quan escriptors com Arthur C. Clarke ampliaven conceptes com el del «cervell mundial» d'H. G. Wells.
