Ens hauríem de començar a aclarir si volem marxar d'Espanya o seguir-hi, perquè si volem marxar-ne no sé què fa CDC implorant que el PP permeti que Jordi Xuclà sigui vicepresident del Congrés espanyol. I consti que tinc a Xuclà per prou preparat per vicepresidir un congrés, entre altres coses perquè no conec ningú que no estigui preparat per a una cosa així, però això és com anunciar a la teva dona i a tota la seva família que la deixes per començar una nova vida lluny d'ella, i quan arriba el 25 de desembre els truques per demanar que t'admetin al seu dinar de Nadal. I exigint el cap de taula. Una mica de dignitat, per favor.

Al final pensarem que CDC i PP, o sigui Presidentmàs i Rajoy, representen una comèdia en la qual els ciutadans -i alguns partits il·lusos- fem de figurants. Ja m'explicaran a què vénen si no els estira i arronsa anuals en matèria d'inversions de l'Estat a Catalunya. Si estiguessin convençuts de la fermesa de les intencions catalanes, els uns no demanarien ni un cèntim i -sobretot- si ho fessin, els altres no el donarien. Ja em perdonaran un altre símil familiar, però és com si la meva senyora m'anuncia que em deixa, ho fa saber a tothom i a més fa públiques les raons -que van des de maltractament psicòlogic fins a incompliment del dèbit conjugal-, però em demana que abans de marxar li pagui una operació d'augment de pits. Jo, que ni tan sols els disfrutaré? Que se'ls pagui ella o el proper que enxampi.

Si CDC aposta realment per la independència, que deixi de pidolar càrrecs institucionals espanyols, i ja de passada que deixi també de fer reverències al rei cada cop que s'acosta. I si no hi aposta, com sempre he suposat, almenys que dissimuli. L'únic que demana la Catalunya independentista a aquestes alçades a CDC és el mateix que en Johnny Guitar a la Vienna.

- Menteix-me, digue'm que m'estimes.