La victòria de Josep Maria Bartomeu fou indiscutible. Una diferència de més de deu mil vots legitima el futur president del FC Barcelona. Va ser el triomf d'un home senzill, seriós i treballador. Això no vol dir que els altres no ho fossin, però sí que és veritat que els socis van recordar molt més els episodis foscos de Joan Laporta que no pas els seus èxits esportius. Un 54,63% enfront d'un 33,03% no deixa dubtes. La resta de candidats han estat testimonials. Benedito ha fracassat estrepitosament, mentre que la participació de Freixa ha estat ridícula.

Ara, però, arriba l'hora de la veritat. Caldrà veure com reacciona Bartomeu i si és capaç d'assolir la unitat del club. La referència en la nit electoral a Messi, Puyol, Xavi i Abidal va ser un avís a navegants. Cap dels quatre ha remat a favor del president, però Barto ho ha oblidat ràpidament. És un bon símptoma.

De moment, Laporta ja ha dit que no es rendeix fàcilment i la seva actitud al final de les votacions al costat d'algunes declaracions molt desafortunades no fan pensar que el camí serà fàcil. Però no sembla que ara es puguin cometre els greus errors de Sandro Rosell als inicis del seu mandat amb l'enfrontament amb Johan Cruyff i indirectament amb Pep Guardiola.

Tanmateix serà bo que l'entitat no es polititzi, malgrat les pressions que pugui rebre. Fou lamentable l'interès de l'ANC perquè alguns candidats independentistes s'unissin amb l'únic interès de lesionar els interessos de Bartomeu. Per cert, que aquestes pressions ja han costat algunes baixes a l'Assemblea. El Barça és més que un club, que ha de situar-se al costat del país, però que entre els seus associats hi ha gent de totes les ideologies i totes les tendències. I que a més a més fa possible que a l'entorn d'uns colors tothom s'hi pugui sentir còmode. I qui vulgui portar la senyera la porti i qui prefereixi més l'estelada, exactament igual.

Només el Barça pot organitzar una festa democràtica com la del proppassat dissabte. Només l'Atlètic de Bilbao pot fer quelcom semblant. Ni PSG, ni Bayern, ni Inter, ni Chelsea... Els barcelonistes tenen el president i la junta directiva que han escollit, perquè el club és dels socis i aquests són els que decideixen. Aquí no hi ha ni un sultà, ni un xeic àrab, ni un xinès. Aquí hi ha la força d'una massa social que representa un col·lectiu plural.

Ara Barto haurà de completar l'organigrama esportiu, afrontar el projecte del nou estadi, avaluar la publicitat de Qatar a la samarreta, tancar el tema dels avals i l'acció de responsabilitat i fer front a les imputacions pel cas Neymar. El president del Barça està del tot capacitat com per abordar tots aquests temes. Sense fer massa fressa, Bartomeu compta amb un gran suport de la massa social blaugrana. Cada temporada no s'assolirà guanyar un triplet, però sí il·lusionar un país que viu el Barça com una cosa seva.

Tant de bo que en un futur l'entitat no depengui d'un determinat resultat o d'un fitxatge mediàtic. Entrem en un temps nous en què la transparència és imprescindible per a qualsevol gestió on es mouen molts milions d'euros. Bartomeu té tots els trumfos com per poder gestionar el club amb èxits tant en l'àmbit esportiu com econòmic o social. Les eleccions ja són història i tothom ha de saber situar-se a l'alçada de les circumstàncies. Fins i tot, els candidats perdedors.