La informació freda, neutra, parla que el Cos Nacional de Policia va alliberar a l'Empordà, als Hostalets de Llers, una dona obligada a prostituir-se. Aquesta dona jove tenia un fill de vuit mesos amb el proxeneta que, presumptament, l'extorquia i gaudia dels beneficis econòmics de la seva activitat. La dona, segons fonts policials, va conèixer el xulo, i perdonin l'expressió, quan tenia setze anys a la seva Romania natal. I va arribar a casa nostra, sent major d'edat, pensant que mantenia una relació amorosa amb el company i per gaudir d'una vida d'oportunitats que a casa seva no tenia. D'això en fa quatre anys.

Les nostres vides en ocasions són melodrames, comèdies barates, en l'òpera en dirien comèdies bufes, a voltes tragèdies, en el cas d'aquesta noia s'assembla massa a una pel·lícula de terror, opressiva i terrible. Si les informacions són certes, apartada de la família i aïllada de la resta de la gent, la noia treballava set dies a la setmana i venia cocaïna als clients per augmentar els beneficis de l'empresa. Després havia de fer les feines de casa. L'estimació cap a la persona que et segresta o et fa mal es denomina síndrome d'Estocolm perquè va ser diagnosticada en aquesta capital sueca, arran d'un segrest en una entitat bancària on els treballadors van acabar tenint afecte real pels seus captors i els van defensar un cop es va acabar l'aventura. Uns segrestadors que, si s'hagués donat el cas, segurament no haurien dubtat a disparar al cap de les víctimes.

La noia sola, aïllada, amb l'única companyia de la família del seu amant-explotador, podem imaginar que ha desenvolupat aquesta síndrome per necessitat de supervivència, per mantenir, potser, un amor real que es va concretar en un fill. Algú amb consciència, amb complex de culpa o amb la idea clara d'ajudar la noia, va enviar un correu electrònic a una adreça policial contra el tràfic de persones, i avui, ara, la noia té una altra oportunitat: l'inici d'una nova vida. Poques vegades pensem, immersos en els nostres problemes, en un dia a dia de polítics crispats i de feines inacabables, que des dels països pobres fins al Primer Món hi ha corrents subterranis d'homes i dones explotats, mà d'obra esclava, explotació sexual, treballadors sense drets, moguts d'una punta a l'altra del planeta per màfies que s'enriqueixen gràcies a la destrucció de les persones. Pensin en tantes noies africanes que sota l'amenaça del vudú són explotades sexualment en les xarxes mafioses d'Europa de l'Est. De tant en tant, entre tantes dones que mai reben afecte ni cartes d'amor, un correu electrònic salvador pot tornar el somriure a algú que ha caigut en un pou profund i que no sap sortir-se'n. Que li cal l'ajut d'altres per fer-ho.