Resposta a l'article «Loca Acadèmia»

Felipe De Rioja Bosch. secretari general de la Secció sindical del CSI·F de l'Ajuntament de Girona.

En data del 17 de juliol de 2015 ha estat publicat al mitjà de comu?ni?cació que vostè dirigeix, un article d'opinió signat per Albert Soler, amb el títol de Loca Acadèmia.

La secció sindical CSI·F de l'Ajuntament de Girona, sindicat majoritari del personal funcio?na?ri d'aquest Ajuntament, i així mateix del col·lectiu al qual afecta l'article, que és la Policia Municipal, volem expressar la nostra indignació pel contingut d'aquest.

Del contingut de l'article es desprèn un absolut menyspreu cap a la institució de la Policia Municipal i els seus membres, i no només això, sinó diverses manifestacions injurioses, en un clar atac contra l'honor, la dignitat i el prestigi d'un cos i dels seus integrants que cada dia fan la seva tasca amb el mà?xim rigor i professionalitat.

Creiem que la llibertat de premsa, i per extensió la d'opinió dels seus integrants, ha de trobar el límit en el respecte en les seves afirmacions dels valors abans esmen?tats. Ens sobta profundament que una persona particular pugui fer servir per fer ressò de circumstàncies personals un mitjà de difusió com és el seu diari atacant a tot un col·lectiu, actuant mogut per l'ànim de revenja pel que considera una actuació injusta, i no només això, sinó posant en dubte que els agents es trobin en situació adequada per exercir el servei, i crear dubte sobre si ho fan sota els efectes de l'alcohol o substàncies estu?pefaents, o menyspreant les seves aptituds i habilitats personals en un clar to irònic.

Sens dubte, s'ha creuat una línia vermella que els treballadors no estem disposats a suportar, i per tant exigim la rectificació pública pels mateixos mitjans pels quals es va fer pública l'opinió del senyor Soler. I esperem que en el futur no es tornin a produir manifestacions d'aquest tipus, que atempten contra l'honor i la digni?tat del nostre col·lectiu, així com la legalitat vigent, reservant-nos el dret a emprendre les accions legals corresponents per defensar els nostres drets.

Santa Cristina,

la joia més preuada de Lloret de Mar

Cristina Meléndez i Frigola. girona.

Fa més de 661 anys que el poble de Lloret vetlla per mantenir l'esplendor i l'harmonia de la seva joia més preuada: Santa Cristina; una finca de 10 hectàrees davant de la mar amb una ermita dedicada a la seva patrona. Es conserven documents que recorden l'existència d'una petita capella ja des d'abans de 1354. Fa més de 111 anys que l'Obreria de Santa Cristina es va constituir en associació sense ànim de lucre amb estatuts inscrits al Registre Civil de l'època. L'Obre?ria és qui té la cura i la guarda del patrimoni tant material (la finca, l'ermita i altres béns com ara exvots de navilis, pintures i obsequis) com immaterial (les tradicions: l'aplec dels perdons que se celebra el segon ?diumenge de Quaresma; la processó marinera S'amorra amorra i el ball de plaça o de les morratxes tenen lloc el mateix dia que s'honora la patrona: el 24 de juliol).

Tot i que al llarg de la història es coneixen intents d'especulació amb el terreny, els lloretencs han lluitat sempre per preservar la bellesa en estat natural de la finca, i conservar l'alou en mans de l'únic propietari: el poble. Van evitar que -amb la desamortització de Mendizabal l'any 1837- la finca passés a mans privades. L'any 1929 es va autoritzar des de Madrid la construcció d'un hotel a la zona maritimoterrestre de Santa Cristina, però la força i el seny del poble van aturar la desfeta del paratge. Tampoc la proposta de l'any 1969 de construir un hotel de 9 plantes va prosperar.

El paratge té senyalitzats uns recorreguts que ajuden a reconèixer la riquesa arbòria i floral de la zona (roure, alzina, pi, romaní, farigola). Els lliris blancs autòctons o assutzenes de Santa Cristina, que són una de les poques espècies vegetals en estat natural que es pot trobar a les platges dels Països Catalans, resten ara protegits i salvaguardats amb una corda i ben senyalitzats a ran de la sorra de la platja. El «Pi Gros» sota el qual es va reunir el Govern de la Generalitat el 7 d'agost l'any 1934 aixopluga puputs, merles, mallerengues i esquirols alhora que dispensa ombra als qui gaudeixen de la serenor del paisatge.

Aquest any es commemora el 150 aniversari del naixement del pintor Joan Llaverias amb una exposició a la masia de Can Saragossa on podrem observar la seva obra. També commemorem el centenari de l'estada del pintor Joaquín Sorolla a l'ermita de Santa Cristina. Fa cent anys que el pintor valencià va pintar l'estudi Costa de Santa Cristina per al quadre Catalunya. No cal oblidar que Josep Pla, Joaquim Ruyra, Pere Puig Llensa, Ferran Agulló i tants d'altres han descrit l'excepcionalitat de la bellesa, l'harmonia, l'esplendor i la tranquil·litat en els seus delicats i emotius relats de la nostra Costa Serena.

Les eleccions

del Barça

joan enric carreras i mercader.

bellcaire d'empordà.

Fa dies que he estat seguint les eleccions i ara segueixo els comentaris dels que ja ho sabien. Us donaré la meva opinió. El Sr. Bartomeu va guanyar perquè va «entrar la piloteta» i es va guanyar tot. Us recordaré que el mateix Sr. Bartomeu, no fa tant de temps, es va veure obligat a convocar eleccions a causa del mal estat del seu càrrec. Si en aquells moments hagués sigut el Sr. Freixa el president, ara ho seria ell, els «culers» tenen poca memòria i el cap molt calent, quasi tots estan en contra de Qatar (però bé que els van els milions) i van votar el qui va portar Qatar, el Sr. Rosell a les últimes eleccions va guanyar per «golejada» només perquè era l'enemic d'en Laporta (aquell president que ho va guanyar tot) i que ara li han passat factura de les ampolles de xampany francès i l'èxit amb les titis, del que va fer bé (que va ser molt) ni ho volen recordar. Al Sr. Benedito l'han trobat simpàtic i els ha agradat que busqués sortir de Qatar, però no el suficient per votar-lo, el Sr. Freixa, que ha estat molt clar en les seves revindicacions i solucions perquè el Club no sigui només del president (tal com ha de ser) l'han ignorat quan va presentar un programa més que correcte.

Res, aquí el que és important és que entri la piloteta, del messies ?Guardiola, del mestre Cruyff, i del mag Messi, en quedarà una ombra, el més important és guanyar al Madrid, al preu que sigui, ni Masia ni òsties, s'ha de fitxar al turc o qui sigui, a veure si ara el millor que han fitxat serà el Douglas, a veure....

Sempre amb tu, Bernat

Pares, germÀ i familiars de bernaT

Budallé. vidreres.

Sí, ja són sis anys, sembla que era ahir, però noÉ

Com t'enyorem, mai t'oblidem, cada dia ets present en tots nosaltres, parlem, estimem, gaudim, sempre recordem la teva lluita i empenta, el teu etern somriure i la teva entranyable mirada.

Recordem aquell poema del nostre mestre Martí Pol: «Em costa imaginar-te absent per sempre. / Tants de records de tu se m'acumulen, / que ni deixen espai a la tristesa, i et visc / intensament sense tenir-te.»

Bernat, seguim veient el teu estel, el mirem, el seguim, el recordem sempre.