La ciutat de Girona té alguns rètols informatius pel que fa a algunes llegendes, com és ara el cul de la Lleona i alguna altra. Encara en faltaria -crec que no hi són- d'altres sobre el Tarlà, la Torlana del Call, la Bruixa de la catedral, el xuixo... En això hauríem d'aprendre d'Itàlia, que sap posar en valor els seus fets històrics i monuments amb rètols o plaques tots amb una bona documentació davant dels monuments famosos.

Són els racons de la memòria i l'evocació històrica, que donen un valor afegit a la ciutat, tant per a nosaltres com per als turistes. Com és sabut, en molt casos, «una imatge no val per mil paraules»: a vegades ens diu poc, si no va acompanyada d'informació escrita. Si més no aquesta completa la seva fruïció. És cert que, com va escriure Rafael Tasis, «les pedres parlen», però a vegades el seu llenguatge ens arriba llunyà i distorsionat.

Comencem per Francesc Eiximenis, un personatge importantíssim del segle XIV, autor del primer manual enogastronòmic d'Europa, Com usar bé de beure i menjar, una fita de la cultura europea. És cert que té un carrer dedicat, però molt em temo que la majoria de vianants no saben ni qui és.

Una placa que es podria situar prop dels Banys Àrabs en podria informar alhora d'aquests -només a Catalunya, a l'Edat Mitjana, hi havia hamams-, tot evocant el personatge del «Golafre Eclesiàstic» -segurament un canonge de la càtedral- que els freqüentava, i que també acostumava a freqüentar les «àvols fembres» (prostitutes) que vivien al voltant del Pou Rodó. El carrer del Pou Rodó encara existeix, però no hi ha cap placa ni cap record que expliqui que es tractava, segurament, del barri de putes més antic d'Europa.

Tindríem altres personatges dignes de ser evocats al carrer, no en museus que no tothom visita, com Bonastruc ça Porta-amb la primícia mundial de la Càbala, Xavier CugatFerran Agulló, l'autor de l'important Llibre de la cuina catalana i inventor del terme Costa Brava.

A part dels personatges i fets històrics rellevants també hi ha monuments excepcionals que mereixerien aquesta informació. La catedral, per exemple -amb la nau gòtica més ampla del món-. Enlloc se'ns informa que la Pia Almoina, a tot Occident, va ser una institució única, que, en cas de desastre, podia alimentar tota la població gironina. I tants altres, ja que, afortunadament, Girona és rica en indrets i monuments històrics que tenen un fort poder d'evocació: el castell de la Força (Remences), la Torre Gironella (progrom anti-jueu), les muralles i la Devesa (Napoleó)...

M'agradaria veure com l'actual equip municipal té sensibilitat envers aquests temes, sobres els quals hi ha tant a dir. Al capdavall, tot això també forma part de la nostra història nacional.