Cartes

Lluís Torner i Callicó. girona.

Una vegada més, doncs no és pas la primera, aquest dimarts 21 de juliol s'ha produït un foc important, que, començant al Barri de Font de la Pólvora, ha pujat fins al Pirulí, zona de les Pedreres, Torre Gironella, paratge de les Creus i Muntanya de la O, amenaçant amb la possibilitat que s'estengués per Sant Daniel, cap a Montjuïc i zona de les Gavarres, amb la qual cosa la gravetat podia haver sigut molt gran. Sortosament l'eficàcia dels bombers, els mitjans aeris i altres col·laboradors, a més de la benvinguda pluja de la nit, han aconse?guit vèncer la virulència del foc.

Sembla que no s'ha hagut de lamentar desgràcies personals, tret d'un parell de casos lleus; però síque va fer necessària, en prevenció, l'evacuació d'un bon nombre de veïns de la zona, als quals, a part de les molèsties i la intranquil·litat, per haver de deixar, momentàniament, les respectives llars, els causà un fort ensurt. Alhora que, també, s'han lamentat l'estat d'abandó d'alguna de les zones afectades, que incrementen el risc de fets com aquest.

A part de resultar malmesos uns habitatges -sembla que de segona residència- i d'haver cremat unes 30 hectàrees de vegetació, el més lamentable del cas és la repetició periòdica d'aquests successos, ja que el foc no s'encén pas tot sol, i tot i que no es pot acusar ningú en concret. Tenint en compte el lloc on ha començat, de ben segur podria haver estat fruit de la presumpta irresponsabilitat o desídia de tirar una burilla de cigarreta, d'una espurna d'un foc mal apagat o, preferim no pensar-ho, d'una acció incívica feta ex profés.

Es tracta d'un lloc emblemàtic de la nostra ciutat, per tant els gironins hem d'agrair la feina de tots els professionals i voluntaris que han treballat en l'extinció del foc; tot i demanant una major cura en la neteja i manteniment de tota la zona.

L'endemà

de l'incendi

de les Pedreres

Glòria Pons Saez. girona.

L'endemà de l'incendi, la visió de la muntanya de les Pedreres és desoladora. La vessant que connecta amb les Gavarres, des del cemen?tiri fins a Torre Gironella, s'ha cremat. La investigació que s'està portant a terme hauria d'explicar quins han estat els factors que han contribuït a la ràpida propagació del foc a zones habitades i, sobretot, les mesures que cal adoptar a partir d'ara per tal que no es cremi l'altra vessant de la muntanya, les Gavarres i Sant Daniel, sinó no haurem après res. Els veïns es queixen que la muntanya està plena de deixalles. És cert, però els abocaments continuen. L'incendi també ha posat de manifest l'extrema precarietat dels habitatges afectats. A aquestes alçades no es pot negar que la neteja de la muntanya és necessària per prevenir més incendis a les Pedreres. L'Ajuntament de Girona ha de posar els mitjans que calguin, la majoria dels terrenys que s'han cremat són de titularitat municipal, per tant no pot obviar la seva responsa?bilitat. També ha d'exigir als propietaris que compleixin els seus deures legals de neteja i conservació, el que està en joc és la seguretat dels béns i les persones. Finalment, cal aprovar definitivament el Pla especial de les Pedreres i implementar urgentment les mesures de prevenció contra incendis que s'hi preveuen.

El que suposa

sortir de l'euro

José Morales Martín. Palafrugell.

En una enquesta, precisament de la no-gens sospitosa CEO, es demostra que la bombolla secessionista a Catalunya es va desinflant, alguns pretenen tornar a inflar amb la llista única. Les causes són internes però no hem d'oblidar que els tractats de Nacions Unides (ONU) i de la Unió Europea (UE) consagren el principi d'integritat territorial. A més en els darrers dies se'ns ha fet força clar, pel cas grec, el que suposa sortir de l'euro.

La realitat és la millor aliada per curar les ressaques ideològiques. Però també en política, saber percebre i fer percebre de forma adequada la realitat enfront de la ficció no és fàcil. Sens dubte que encara queda molta feina a fer d'aquí al 27-S i després.

L'astut

JOAQUÍN DURALL. banyoles.

Mas no és una persona intel·ligent i amb intuïció certera per saber gestionar projecte. Mas és un individu vulgar i corrent, amb bona presència i quatre frases dogmàtiques, més sonores que transcendents. Està molt lluny de ser el líder polític que molta gent creu.

Que la història el desmenteixi o el confirmi.

Resposta

a Joan Boronat

Jaime Serrano de Quintana. President de l'Associació Cultural Gerona Inmortal.

El passat dia 26 de juny a la secció de Cartes, en va ser publicada una del sr. Joan Boronat Lecha, titulada «Estelada i la bandera confederada». En aquesta carta l'autor d'aquesta carrega amb tota l'artilleria contra la bandera de la nostra pà?tria. No ens estranya ja que ja hem tingut encreuaments de cartes contradictòries entre el senyor Boronat i la nostra associació i sabem de la seva ideologia separatista. Ara bé, això no ens impedeix el poder desvetllar algun error i / o falsedat històrica.

Per exemple, identifica la bandera nacional amb el règim de Francisco Franco Bahamonde. Error supí perquè l'ensenya era vigent com a identificadora d'Espanya des de 1833, sent enarborada per la navegació mercant i posteriorment per la de guerra al regnat de Carles III i més tard per l'exèrcit espanyol.

Malgrat això, recordarem al senyor Boronat que el general Franco va iniciar l'alçament amb la bandera republicana, amb el propòsit de deixar ben palès que no es tractava d'un moviment de restauració monàrquica, com va ser l'intent del 10 de agost del general Sanjurjo.

En el fet que l'estelada sigui «un simbol de lluita pacífica» permeti-se'ns posar-ho en dubte, ja que va ser dissenyada el 1903 per un cu?bà d'origen català anomenat Sal?vador Carbonell a imatge i sem?blança de la bandera indepen?dentista cubana, amb la qual cosa queda descartat el suposat pacifisme. I això deixant de banda la seva aliança -bé és veritat que de forma ?decorativa i secundària- amb les ensenyes respectives de les revolucions anarquista i comunista el 1936.

Finalment, posar l'accent en la contumaç fal·làcia d'identificar tot el poble català amb l'indepen?dentisme. Molts, moltíssims, catalans ens sentim orgullosament ?espa?nyols. Com diu el Tardà de Polònia, «ho sento pro algú ho havia de dir».