Fa pocs anys es va posar de moda la teoria del guru empresarial W. Cham Kim, que defensava que les empreses -o els professionals, o els països- s'entesten a buscar un lloc allà on ja hi és tothom: el mar vermell. Mentre que la seva salvació consisteix a explorar horitzons ignots on es poden trobar autèntics oceans blaus. A Catalunya, hauríem de fer un sobreesforç d'imaginació per trobar el nostre oceà blau, on no ens esperin. Mirem alguns avantatges que caldria explorar.
1. Catalunya té alta creativitat. Bona fama en disseny industrial, arquitectònic, tèxtil, moda, màrqueting, però molt mal estructurat acadèmicament. Si la societat del coneixement quedarà superada per la de la creativitat on els elements immaterials passaran a tenir un pes determinant; si els experts recomanen organitzar la creativitat, no hauríem d'apostar per fusionar les sinergies en aquest camp i avançar-nos en una anella molt potent de disseny, emprenedoria i creativitat emprenedora?
2. Catalunya té pimes amb dificultat perquè s'incorporin a la R+D, però té una bona colla de grans empreses multinacionals foranes o autòctones que en el primer cas aposten per Catalunya pel seu capital humà capaç. No hauria de ser prioritari consolidar i augmentar el paper de tractors de les multinacionals sobre les pimes innovadores catalanes? Oimés quan s'està estenent l'estratègia de la innovació oberta?
3. Catalunya té molt capital estalviat però que no està acostumat a arriscar. El mínim que se li pot demanar és que ocupi posicions en les infrastructures liberalitzades: aeroports, operadors ferroviaris, logístics etc. Però per què no convertim Catalunya en àrea d'actuació europea dels inversors dels capitals risc i llavor, asiàtic, àrab i americà a Europa?
4. Tenim centres d'excel·lència científica i tecnològica dels quals som incapaços de garantir l'enlairament total per impediments econòmics. En ple procés d'independència política no seria intel·ligent d'abonar la multidependència en el camp de la R+D? I sobretot establir aliances sòlides amb els estats fora de la UE que destaquen més juntament amb Catalunya: Suïssa, Noruega i Israel. I si cal, esdevenir sucursals dels grans operadors científics internacionals.
5. S'ha de millorar l'aprofitament de l'estirada de les grans instal·lacions científiques pròpies Sincrotró, Supercomputador etc., però també les alienes com els centres europeus com l'ITER o centres dependents de Madrid mal aprofitats.
Aquestes han estat algunes modestes observacions sobre el que crec que és l'Oceà blau de la Catalunya innovadora.
