Canonets contra Pla

26.07.2015 | 00:00
Canonets contra Pla

en el cànon de les 100 millors obres en català no hi figuraven Josep Pla i Joan Sales! La Biblioteca de Catalunya ha volgut fer un desgreuge a aquests dos gegants menystinguts ara que s'han traduït a l'anglès per Peter Bush, finalista amb The Gray Notebook a la millor traducció d'Amèrica. La néta de Joan Sales, Maria Bohigas, organitzava l'acte ple de joventut amb els catedràtics planians Joan Ramon Resina, de Stanford, i Xavier Pla, de Girona. Jo també, com a fill de l'editor de Pla, amb dues obres en progrés: La censura invisible de Josep Pla, que espero acabar per Nadal, i Cartes a mà, les mil cartes de Pla i l'editor.
Pla sempre va ser un dur crític dels benpensants i malpensants, i aquests no li han perdonat mai. Comencem pels benpensants. Òmnium Cultural fou fundat per burgesos enriquits amb l'autarquia. Volien catalanitzar-se comprant Pla a pes, com compraven ministres i funcionaris. Quan mor el seu primer editor, Josep Maria Cruzet de la Casa del Llibre, envien Met Miravitlles, tot just tornat de l'exili a Nova York. Pla no ho deuria veure clar perquè tot seguit parla amb el meu pare, Josep Vergés Matas. Al cap de sis mesos arriben a un acord, però Pla vol mantenir secret el contracte amb l'excusa d'un deute que té. Jo diria que jugava amb Òmnium. Signat el 25 de gener de 1965, quatre dies després es troba amb Met Miravitlles, a qui no li diu res del contracte secret perquè un mes després anota: "Es queda Miravitlles. La proposició de Cendrós. Un milió d'entrada. Contestaré". No ho fa i el meu pare l'escriu a finals març: "El mateix que vas dir-me tu l'altre dia sobre l'oferta del Sr. Cendrós de donar-te un milió per les Obres Completes han vingut a dir-ho ja diferents persones donant la cosa com a feta. El Sr. Cendrós s'ha posat a fer d'editor amb el mateix ímpetu propagandístic que posa en la fabricació de locions capil·lars. Com que tot això és absurd i no fa més que crear equívocs crec que és hora de fer l'anunci de la publicació de les O.C.". L'anunci es fa pel maig. Pla s'havia trobat amb Met Miravilles i vist Joan Cendrós uns dies abans a Sa Gavina de s'Agaró. No li va dir res, vist l'odi industrial d'Òmnium amb Pla.
La guerra dels malpensants: quan el meu pare tria Joan Fuster per al pròleg del Quadern Gris Pla accepta, afegint: "La crítica literària a través del comunisme és falsa i no m'agrada gens -difícil d'acceptar". Corregit el pròleg: "Et torno el pròleg de Fuster. Està bé. Tens raó. És important. Però totes aquestes collonades neomarxistes no tenen cap interès perquè són arxipassades de moda. Però què hi vols fer? He tret només una cosa: la data del naixement que Fuster situa el 1895 i la realitat és el 1897. Això a mi m'és igual, però els detalls són la civilització i val més no caure en aproximacions madrilenyes absurdes".
El marxista Gabriel Ferrater un any després de publicar, ja sentenciava: "El Quadern Gris és un llibre molt curiós perquè es presenta com el diari dels 21-22 anys, però en aquesta edat no s'escriuen 800 pàgines bones. Deu haver reescrit tot el text". La poetessa Sylvia Plath té un dietari excepcional que comença als 18 anys, tres menys que Pla! Com deia Pla, en aquest país la gent només tolera la mediocritat. Quina crítica voleu que hi hagi? Reconegut a Nova York, els canonets dels benpensants i malpensants no l'han pogut silenciar.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook
Enllaços recomanats: Premis cinema