LLETRES

El teu refugi

26.07.2015 | 00:00
El teu refugi

trenta-set graus "y un montón de huesos", que diu la cançó dels Radio Futura. A Emili Grahit els vianants, com beduïns del desert, cerquen l'ombra impossible. Un conductor d'autobús menja una magdalena, que no és la de Proust, sota el pont de la Renfe. Mastega satisfet, mentre la calorada vol desfer l'asfalt. Vora el riu, la família de Miami es fa fotos amb un pal-selfie, d'aquests de moda. Com una mena de buscadors d'aigua tradicionals, saurins, en diuen.
Dones amb faldilla curta i sabates de taló. Una senyora, com escapada de la muntanya, es passeja en quad per la ciutat. Els parcs públics com a refugis contra el sol. Un avi li diu al nét, d'uns sis anyets: "Pere, ets del Barça, oi?", el nen mira, embadalit, algun insecte per la gespa, i no respon. L'avi, insisteix: silenci. Som davant d'un futur seguidor de l'Espanyol? Uns nois negres duen cotxets de nens, que segurament són els germanets. A on no arriben els avis, arriben els germans.
Les terrasses i fleques com a refugis, com oasi en el mar de xafogor. La terrassa i la canya, imatge efímera de la felicitat, el refugi fàcil d'assolir, amb calés a la butxaca i un amic a prop. A l'autopista, famílies musulmanes resen en direcció a la Meca. Com saben exactament la posició geogràfica? En l'àrea de servei, els Van der Mohen degusten una orada al forn, mentre veuen passar el trànsit, fiu-fiu, de camions i cotxes, patrocinats per la casa Trota.
Cadascú cerca el seu refugi a l'estiu. En Ramon fa l'hipopòtam, tot el cos en remull, fins als ulls. Un bon lloc, una Rambla sota els plataners, en un poble de la costa, posem per cas, Portbou.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook
Enllaços recomanats: Premis cinema