Cartes

27.07.2015 | 15:13

En defensa de Xavier Crespo
Mateu Frigoler Teixidor. canet D´adri.
Tinc molt bons amics a Lloret de Mar, un poble durant molts anys vilipendiat amb tota mena d´improperis per alguns mitjans de comunicació.
Ser alcalde de Lloret és una tasca difícil que mereix la màxima dedicació, s´ha de tenir allò que els catalans en diem molta mà esquerra sensa oblidar la dreta. Amb l´exalcalde i excel·­lent traumatòleg Xavier Crespo fa molts anys que ens coneixem. Últimament l´he vist massa sovint en els mitjans per un afer en què ha estat imputat sense raó. Sé molt bé el que això representa per a ell i la família, jo per desgràcia també ho vaig patir amb una injusta condem­na.
Quin va ésser el gran pecat del Xavier? El primer ésser convergent, el segon anar a un viatge pagat a Rússia per veure in situ la situació d´uns inversors que apostaven molt fort per Lloret. És molt normal que davant una important transformació d´una zona del teu poble l´alcalde vulgui comprovar personalment amb qui es juga els diners públics. Rehabilitar un espai tan degradat com l´antiga plaça de braus mereixia tota l´atenció i en Xavier ho va resoldre molt favorablement.
És per aquesta i moltes actuacions més que està considerat el millor batlle de Lloret d´ençà de la democràcia. El tercer pecat diuen va ésser acceptar el regal d´un rellotge per part dels promotors, la veritat és que en un país dels Blesa, Granados, Ra­to, Urgandarin, Bárcenas i 500 lladres més que han estafat al poble centenars de milions, aixó sona igual que un acudit del pobre «Jaimito».
A en Xavier ningú li podrà pagar mai el seu bon afer per restablir el bon nom d´un poble esgarrinxat i difamat per l´enveja de molta gent. El nostre bon amic amb la seva serenor i valentia va tornar el seu estimat Lloret al lloc que es mereixia i enyoraven els seus conciutadans. Qualsevol pe­na que ara el pugui condemnar no serà res més que una injustícia a la persona d´un home honest, responsable i afectuós amb tothom.

Un cop de mà
als més febles
núria bonet malàs. girona
Estic molt conscienciada, com tothom, amb la crisi que ens ocupa. Sobretot si afecta els nens. Molts d´ells només fan un àpat decent, el dinar, durant el curs escolar.
Tinc entès, si no vaig mal informada, que el menjar que sobra va a les escombraries. Si realment és així, no seria bo que portessin una carmanyola i els repartissin el menjar sobrant per sopar? És menjar equilibrat i bo. En lloc d´un àpat en farien dos! Segur que ho agrairien ells i els pares.

Resposta a una pregunta
del Sr. Bosch
LUIS CARRILLO. girona.
Gràcies per la felicitació, però em temo que els seus referents són molt limitats. Els insults i sobretot l´odi sempre vénen del costat nacionalista.
Al que anava: els mitjans crítics amb el nacionalisme són a Madrid ... i fora de Madrid. Com seran crítics als mitjans subvencionats? Com mossegaran la mà que els dóna de menjar? Em vénen al cap dos exemples: llegiu l´editorial d´ahir dissabte 18 d´El País, mitjà que és conegut-depenent de FAES, de la Conferència Episcopal i d´aquest etc. que no sé a què es refereix. Demolidor amb Mas, Homs i altres intel·lectuals orgànics. El segon exemple és l´entrevista que van fer a Mas fa uns mesos a la CNN: n´hi havia prou amb una pregun­ta incisiva mitjanament intel·ligent, un simple per què, perquè no sabés respondre. Va fer el ridícul, però en anglès, que ha de ser més guai.
Segueixo esperant la data de la resolució definitiva en la qual retiren la custòdia a un pare per ensenyar català al seu fill i només per aquest motiu.

El què del perquè
Àngela Ferrer Mató. girona.
Pocs s´han fixat en un detall que posa al descobert l´astúcia i l´afany recaptatori dels grans mandataris europeus Hollande i Merkel. Si es llegeix entre línies ens adonem que aquest afany dels dos «grans» d´Europa per tal que Grècia no surti de l´eurozona amaga desitjos ocults. Fixem-nos: Grècia és la nació de la UE que més diners inverteix en armament. I us preguntareu: Qui els ven les armes? Sí, ho heu endevinat: Alemanya i França! O sigui que si Grècia fa «caput» se´ls ha acabat el negoci. Se´ls veuen les orelles sobretot si us fixeu que demanen als grecs austeritat en sous, jubilacions i no en armament. Més clar l´aigua, no? Llavors és quan descobrim el què del perquè de tot plegat.
Ja deia Quevedo: «Poderoso Caballero es don Dinero». Quanta raó tenia!

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook
Enllaços recomanats: Premis cinema