repúbliques bàltiques, lloret i girona

27.07.2015 | 15:13
repúbliques bàltiques, lloret i girona

El passat divendres 17, i amb Ryanair, des de Girona vàrem anar a Tallinn, la capital d'Estònia, i vàrem tornar l'endemà ja molt entrada la nit, gairebé quatre hores d'avió, però la veritat còmode i fàcil. El motiu del viatge era acompanyar la filla de 10 anys que passarà unes cinc setmanes a Rússia... El viatge d'anada i tornada no tindria cap mena d'interès opinable si no fos que a l'avió vaig establir conversa amb un grup de catalans d'unes deu o dotze persones que de diferents llocs de Catalunya anaven a fer una volta d'uns vuit dies a les tres Bàltiques amb un doble motiu, d'una part fer turisme i de l'altra veure com els ha anat i com viuen els Bàltics (Lituània capital Vilnius, Latvia capital Riga i Estània capital Tallinn) després de "separar-se" de Rússia i anar per lliure tot obtenint la seva llibertat i tot això gràcies, entre d'altres, a la cadena humana que varen protagonitzar i que els va portar a la independència el 1991. Òbviament vàrem entaular una llarga conversa i ens varen explicar els detalls: Mira, anada i tornada a Tallinn des de Girona amb Ryanair surt per uns 200 euros i en canvi altres opcions com Air Baltic fins a Lituània o Latvia desde Barcelona s'enfilen a més del doble. A Tallinn, deien, llogarem un cotxe cada una de les tres families i recorrerem els tres països que són còmodes de carreteres i no hi ha grans distàncies, és bonic per fer turisme i tenim curiositat per com viuen després del procés. Hi ha molta gent que fa això, em varen comentar, i certament em va sorpendre, no pel tema turístic, que és molt bonic, amb singularitats diverses a cada un dels tres països, sinó per això de la independència dels tres països esmentats i la voluntat de conèixer singularitats per part de molts catalans. Se'ls veia animats i amb moltes ganes de fer territori, fer fotografies, conviure amb aquella gent, preguntar, treure'n conclusions...
No negaré que la idea em va fer pensar i la trobo excel·lent. El barri o nucli antic de Tallinn és una passada, declarat fa anys Patrimoni de la Humanitat per la Unesco el 1997, viuen bàsicament del turisme i els serveis. Estàvem sopant allà a les deu de la nit i encara era ben clar, és així, estàvem davant de Finlàndia, a una hora de vaixell. Tallinn, amb uns 430.000 habitants i Estònia amb 1,4 milions són gent amable i si preguntes s'expliquen fàcilment, són gent calmada, poques estridències, uns preus similars com els d'aquí, amb sous més baixos.
Arribem a l'aeroport de Girona de retorn superades les dotze de la nit i ens acostem a Lloret de Mar a portar una amiga gairebé ja a la una de la nit i passem "a poc a poc" per aquest carrer central que va al mar, on hi ha hotels com l'Helios,... I esperem en un pas zebra que passi un grupet de 80 o 100 persones joves, bàsicament energumens, que ens insulten, belluguen el cotxe, criden, beuen... Diversos furgons dels Mossos d'Esquadra a prop, encara estic traumatitzat, tot aquest model de borratxera, crits, aldarulls i sembla que ningú pot fer res. És el model que hi ha tipus Magaluf de Calvià (Mallorca) i que excepte algun empresari del món de la nit, poca gent de Lloret els fa massa gràcia. És que jo estic acostumat a Girona que l'Ajuntament a certa hora del vespre no deixa juntar cap taula de les terrasses per evitar fresses i converses, amb una rigurositat malentesa i maldestra. Imaginin l'ambient de Lloret, comparin amb el de Girona, i entendran com encara no m'he recuperat a hores d'ara del trauma patit. No entenc ben res, ni de Lloret ni de Girona. I vostès que opinen de tot plegat?

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook
Enllaços recomanats: Premis cinema