Amesura que passen els dies, l'ambient electoral es va escalfant de cara a les eleccions del 27-S. Mentre uns parlen d'eleccions plebiscitàries, els altres diuen que són unes autonòmiques més. Tot plegat, una forma d'embolicar la troca davant d'una societat cada vegada més desorientada.
Davant l'onada de descrèdit que pateixen les formacions polítiques, les sigles de molts partits s'amagaran sota plataformes ciutadanes. S'han buscat nous noms i nous candidats. Ningú no hauria dit mai que els caps de llista de les teòriques forces més votades el 2015 serien Raül Romeva, Lluís RabellInés Arrimadas. Els tres, autèntics desconeguts per a la gran majoria de la població de casa nostra.
Es diu que es vol donar protagonisme a la societat civil, però de moment la llista que surt a intentar guanyar per proclamar la independència l'encapçalen tres polítics que provenen d'Iniciativa i d'Esquerra, per la qual cosa això de la societat civil no es veu enlloc. A Tarragona el candidat serà un exsocialista i a Girona, un Lluís Llach que sempre ha militat en l'esquerra independentista.
Les enquestes els donen una seixantena de diputats en aquests moments, però caldrà veure com s'enfoca la campanya i quin grau de mobilització aconsegueixen. Amb la gent de Convergència i d'ERC a dins, l'objectiu ha de ser la majoria absoluta. Mas i Junqueras tindran feina al llarg de les properes setmanes, però la jugada del president ha estat mestra.
Quan l'independentisme anava a la baixa i existia en molts sectors una gran desorientació, la llista unitària com a mínim aconsegueix superar aquest mal tràngol i aixecar certa expectació. Mas va jugar fort fins al punt d'amenaçar de no convocar les eleccions, per la qual cosa ERC es va veure obligada encara que fos a contracor a acceptar l'estratègia del convergent que en solitari no assolia gaire més que una trentena de diputats.
Davant d'aquest panorama en què els majoritaris es mouen pels extrems i sense jugadors al centre del camp, el Govern central ja ha començat a amenaçar. Que si aplicaran l'article 155 de la Constitució, que si s'inhabilitaran candidats etc, etc. El PP sap que té perdudes les eleccions generals, que són les que verdaderament els importen. Pensen que només amb un enfrontament directe amb Catalunya podran intentar mantenir la Moncloa. I això és molt perillós.
Tan perillós com perquè contínuament es vagin radicalitzant les posicions i no hi hagi manera d'establir cap mena de diàleg. Si els socialistes van ser uns irresponsables amb el tema de l'Estatut, els populars no ho van ser menys quan els seus líders van sortir al carrer per anar contra Catalunya des de diferents punts de l'Estat.
No sembla que en aquests moments hi hagi possibilitats d'entesa entre aquestes posicions tan divergents. Mas ha escollit el camí de la ruptura. Vol desendollar-se d'Espanya i això no serà fàcil. No hi haurà negociació i Europa en aquests moments no acceptarà obrir un meló secessionista que podria repetir-se a Bèlgica, Itàlia o Alemanya. Vénen revolts i els ciutadans hauran de cordar-se el cinturó. Ningú no sap com pot acabar aquesta aventura, però el país ha de continuar funcionant. Demanar seny potser ja és massa tard, però tant de bo que qualsevol decisió que es prengui sigui des de Barcelona o des de Madrid sigui només pensant amb la gent.
