Cartes

ÀNGEL LAPIEDRA FORTUNY. GIRONA.

La setmana passada ens va deixar un professor excepcional, un d'aquells que deixa petja. En Pere Xavier era un enamorat del seu ofici. Com a aparellador tan sols puc referir que devia ser un treballador curós, apassionat. El rigor, la pulcritud, l'obstinació per la feina ben feta degueren patrocinar, de ben segur, el seu dia a dia.

Jo només el vaig conèixer com a alumne seu durant dos cursos a la UdG. Impartia l'assignatura de construcció de l'actual grau d'arquitectura tècnica. Les seves classes magistrals acostumaven a ser una barreja d'explicacions detalladíssimes sobre la matèria en qüestió. Les reforçava amb tot de gràfics que tossudament dibuixava a la pissarra, i amb «batalletes» que revivia amb nosaltres de les ?obres que portava. El resultat, si hom li prestava una mínima atenció, era un aprofitament quasi total de la sessió, que evidentment calia reproduir a casa si hom volia superar el seu nivell d'exigència en els exàmens. A mi, personalment, m'ajudaven molt a assolir-lo les seves tutories. Ell sempre disposat a ajudar-te, sempre puntual, mai sorties del seu despatx sense tenir-ho tot sabut amb una claredat meridiana.

Poca cosa més em queda per dir; tan sols aquest breu compendi del que va representar per a mi aquest mestre durant aquells dies no tan llunyans encara. Tota una figura que no entenc com tant per part del Col·legi d'Aparelladors com per part de la universitat mateixa, no hagi merescut ni una breu ressenya als mitjans de comunicació escrita que habitualment es llegeixen a Girona. Ells sabran el perquè. Jo no ho acabo d'entendre. Descansa en pau, Pere Xavier.

Tothom ajuda

sebastià carreras. girona.

Ara que la Diputació de Girona (que depèn del Govern central) sembla voler adonar-se dels minsos sous de la majoria dels gironins, surten les agosarades propostes dels Consells Comarcals, que depenen de la Generalitat:

- El president del Consell Comarcal del Baix Empordà apujant-se el sou un 66%.

- El del Gironès cobrant 56.000 euros l'any bo i fent constar que la seva dedicació és sols d'un 75%.

- El de la Selva, vorejant els 4.000 euros mensuals, això sí, especificant que es tracta, no d'un sou mensual, sinó per unes hores de dedicació, sense comptar les indemnitzacions per assistència.

- Per no ésser menys, també el sou del gerent del Baix Empordà s'aproxima als 4.000 euros mensuals i sols per una dedicació de 37,3 hores setmanals.

Només la CUP hi va votar en contra. L'equip de Govern del Consell (CiU i PSC) ho van aprovar.

Els que ens volen governar han pensat quins són els sous dels seus «súbdits»? Tant parlar d'una Catalunya solidària i el primer que fan (com els presidents dels bancs) és apujar-se el sou discriminadament.

Amb perspectiva de futur, els presidents dels Consells Comarcals han procurat assegurar-se el que vindrà, però el que no s'entén és que la majoria dels components de l'Equip de Govern hi estiguin d'acord. Tot ajuda que aquests senyors donin un trist disseny del que esperem de Catalunya la majoria dels catalans.

TV3, la meva?

núria bonet i malàs. girona.

Aquesta carta va dirigida als directius de TV3, que estiu rere estiu ens confeccionen la programació de tarda del mes d'agost. No sé si ens tenen mania o simplement ens castiguen. Enguany toca una sèrie d'investigació, amb accidents, apunyalaments... és a dir violència. No n'hi ha prou veient el que passa pel món? Se suposa que aquella estona és per desconnectar un xic i relaxar-se. De debò que ningú recorda sèries tan divertides com: Oh! Europa, Oh! Espanya, Plats bruts, Doctor Caparrós, Tot un senyor, o les genials Teresina S.A, per posar alguns exemples? Doncs a més a més de ser de casa, senyors, la rialla estava garantida.

Normalment TV3 és la meva però al pas que van estic pensant de marxar a la competència. I com jo d'altres castigats, els ho asseguro.

Gràcies, Sr. Picas

joan enric carreras i mercader. bellcaire d'empordà.

Gràcies, Sr. Picas, ja sap que en temes on hi ha la Religió pel mig no ens posem d'acord, però la seva opinió encertadíssima del que ha de fer «Espanya» en les voluntats dels catalans el proper 27-S mereix el meu reconeixement, i molt segur la resta de catalans que volem el millor per a la nostra estimada Catalunya. Segur que «el Paco», i les seves malifetes, que moltes vegades ens separa en la «seva» i la «meva» objectivitat de la Nostra Catalunya del 1936, aquesta vegada «ell» no estaria d'acord amb vostè i tampoc crec que hi estiguin d'acord els altres «amics» d'aquesta «institució» tan original amb les seves vestidures i que tenen les seves «oficines» a tots els pobles a la plaça de l'Església, però bé, vostè tranquil perquè segur que el que ens diu en la seva carta tots els altres catalans hi estarem d'acord.

Una abraçada, Sr. Picas, del seu amic de Bellcaire d'Empordà.

Nova empremta de la Fundació Mascort

eulàlia isabel rodríguez pitarque. torroella de montgrí.

Un estiu més, la Fundació Mascort, situada a Torroella de Montgrí, ens ofereix una bona exposició: L'art de la pintura i el dibuix. Visions 1400-1800. En aquesta ocasió hi podem veure pintura i dibuix de la col·lecció Mascort, de la mateixa forma que en anys anteriors havíem pogut fer-ho amb ceràmica i mobles de la mateixa col·lecció.

Com ja és costum de sempre, la visita ens permet gaudir tant de les obres artístiques exposades com del lloc on tots els detalls són importants i són previstos per acollir-hi el millor possible els visitants. La Casa Galibern, seu de la Fundació Mascort, s'ha adaptat a les obres que conformen aquesta exposició, perquè les puguem veure millor: els colors, la llum, l'espai, la decoració, tot el conjunt ve presentat d'una forma harmoniosa i cuidada. Aquesta és la primera de les tres exposicions previstes de la col·lecció Mascort de pintures i dibuixos.

De les 76 obres, jo en destacaria un esbós a l'oli de 1693 del pintor Luca Giordano per al fresc d'una volta de l'església de San Lorenzo del Escorial. Al costat en veiem una fotografia amb l'escena encerclada per entendre-hi millor l'esbós. Mentre anem fent la visita, se sent de fons música d'acord amb l'època, la qual cosa ens ajuda a transportar-nos encara més al moment històric de la seva realització. Per saber més sobre l'exposició es pot assistir a les visites guiades, que s'aniran repetint durant els mesos d'agost i setembre. També es pot fer coincidir la visita amb un dels concerts gratuïts que es fan en aquesta Fundació en col·laboració amb el Festival de Torroella de Montgrí.

Hem evitat un retrocés històric

Josep M. Loste i Romero. portbou.

La no existència d'una llista unitària a favor del país implicaria una regressió política, social, econòmica i lingüística en tota regla. D'això en tenim un exemple molt clar i molt proper: el pacte a l'Ajuntament de Lleida entre el PSC de l'Àngel Ros i Ciutadans; aquest acord implica que el català deixa de ser llengua preferent a la capital de les terres de Ponent. Imaginem-nos, per un segon, què podria passar si s'articulés al govern de la Generalitat un executiu unionista entre Ciutadans, el PSC i el PP. Seria un retrocés històric del qual no ens podríem recuperar mai més i, en el camí, es podria perdre definitivament la nostra joiosa i estimada llengua catalana.