Molts de vostès no saben que el Som-hi! és la revista del meu poble, o millor dit, era, fins que aquest mes ha deixat d'existir, i també era la revista on vaig començar a nedar en el món del periodisme, una publicació que s'ha mantingut activa mensualment des de fa gairebé 38 anys, per ser exactes, 37 anys i 9 mesos, és a dir, 423 números.
Amb el Som-hi! desapareixen moltes coses, entre d'altres, l'esforç titànic d'un grup molt petit de gent que s'han mantingut fidels al seu compromís mensual amb el quiosc durant tots aquests anys, però també desapareix una idea romàntica del periodisme, aquell periodisme basat en la necessitat d'explicar les coses més properes tal i com són, sense lligams, sense vincles, sense compromisos. Entendran vostès que els parlo d'un periodisme que ja no existeix, d'un periodisme gairebé babau, honest, una mica d'anar amb el lliri a la mà; un periodisme sincer, net, sense condicionants, fet des de la perspectiva de traslladar a la gent allò que configurava la vida del poble, sense cap més atribut.
Malauradament, però, es tractava d'un periodisme poc competitiu, incapaç de mesurar-se amb la velocitat actual, amb la necessitat d'explicar les coses fins i tot quan encara no han passat, amb el món de les noves tecnologies, de la informació poc rigorosa i poc contras?tada. Incapaç d'arribar al quiosc en un període menor a un mes, perquè com la bona cuina, el Som-hi! necessitava el seu temps d'elaboració, de maduració.
No sabré mai si ha estat el Som-hi!, que no ha sabut adaptar-se als nous temps, o han estat els nous temps, que no han sabut conviure amb aquest model antic i proper de fer periodisme. En qualsevol cas amb el Som-hi!, de Malgrat de Mar, marxa un model de premsa local que ja no veurem mai més i que difícilment podrà ser reproduïble malgrat que es pogués adaptar als nous temps. Una llàsti?ma, perquè el que ha tancat amb el Som-hi! ha estat també una gran escola.
