Una de les visions falsificades de la historiografia espanyola és evitar qualsevol responsabilitat d'Espanya -el seu estat, no la gent- en els atacs, invasions, bombardeigs, etc. a Catalunya, existents des del 1640 i que no han parat en cap segle -amb el punt àlgid del 1714- i que varen continuar en ple segle XIX i durant el XX, amb l'última invasió d'Espanya, comandada per Franco.

En tots els països del món aquesta mena d'atacs mai s'atribueixen al caprici d'una persona, o a la seva follia, sinó a l'estat -sigui monarquia o república, democràcia o dictadura-. La República Federal Alemanya va donar un bon exemple d'aquesta assumpció de responsabilitats demanat perdó i rescabalant els països que havien estat atacats.

Espanya no, però. Com deia Cristòfol Despuig, cavaller de Tortosa, al segle XVI, els castellans creuen que són únics al món, i creuen que Déu només els ha creat a ells. Per increïble que això sembli, el falangisme -el moviment totalitari espanyol- es va basar, en bona part, en aquesta creença. I recordem que mai ha demanat perdó pels execrables crims contra la nació catalana -i no cal pas recular al 1714-.

El martiri dels bombardeigs criminals dels espanyols i el seus aliats feixistes va ser especialment dur a Catalunya i Mallorca, on es van repetir amb una calculada freqüència. Lleida el 2 de novembre de 1937 i Granollers el 31 de maig de 1938, amb més de dos-cents morts en un sol bombardeig, van ser casos prou destacats. Però moltes altres poblacions catalanes van patir aquests terribles atacs. Barcelona va sofrir els avions de Mussolini, Savoia SM-79, als quals es va afegir, com en d'altres poblacions costaneres, un vaixell de guerra italià. I els italians portats per Franco també van bombardejar Mallorca amb extrema i crueltat.

L'ambaixador nord-americà Claude Bowers va explicar que «les bombes eren llan?ça?des deliberadament al centre de la ciutat (Barcelona), la part més concorreguda i habitada, on la gent estava menjant, passe?jant, descansant als seus llits. Quan acabaren aquests atacs, 900 homes, dones i nens estaven destrossats i convertits en cadàvers, i en molts casos havien volat a bocins, en altres els havia buidat les entranyes».

Segons la premsa, fins al 31 d'octubre de 1938, havien mort a Catalunya 4.018 persones i 6.174 havien resultat ferides. Més de la meitat de les víctimes mortals eren de Barcelona, uns 2.500. La sanya dels feixistes espanyols i els seus aliats va arribar a tal punt que es van dedicar també, el gener i febrer de 1939, a metrallar les columnes de refugiats que fugien cap a la frontera per intentar salvar la vida. El total d'assassinats a Catalunya va arribar a uns 5.000, la majoria dones i infants. I encara algú vol ser espanyol?