Diu l'informe Montoro que Madrid és el paradigma del dèficit fiscal. I rebaixa l'aportació dels ciutadans catalans al 3,75% del PIB. Els mateixos que fan màgia de proximitat amb les balances fiscals, no tenen cap rubor a reconèixer que Espanya hi perdria 16.000 milions d'euros. Però, fins i tot, deixant a part Madrid, només els territoris que parlen variants del català tenen dèficit fiscal amb l'Estat. Un saldo negatiu conjunt de -10.222 milions d'euros. L'Estat roba de mitjana a valencians, mallorquins i catalans 757 euros per habitant, segons el mateix Estat.
L'invent de la Comunitat Autònoma de Madrid va servir per camuflar la realitat històrica i immanent que Madrid és la capital de la Gran Castella, i per augmentar el pes polític castellà en el conjunt del mapa de l'Espanya autonòmica.
Això ha afavorit el camuflatge es?tadístic de la concentració del po?der econòmic. Agafin un compàs, centrat a Barcelona, i allarguin-lo fins al punt més distant de Catalunya, la Vall d'Aran. Doncs bé, agafin el mateix radi de compàs i situïn-lo a Madrid. Veuran com la mateixa àrea definida pel compàs comprèn la quasi totalitat de Castella i Lleó, tota Castella-la Manxa i més de la meitat d'Extremadura.
Si agafem aquesta nova òptica, què ens apareix? Que com que estadísticament les perifèries madrilenyes estan per sota de certs llindars de riquesa, tenen accés als ajuts extraordinaris de la Unió Europea i de la caixa de pseudosolidaritat de l'Estat Espanyol.
En dades de la balança maquillada la zona d'influència de Madrid rep 7.879 milions d'euros. Que signifiquen uns 1.390 euros per habitant de superàvit, contra el dèficit de 757 per als qui parlen català. I això fent trampes!
Madrid aparenta pagar més impostos perquè la centralització a la capital de l'Estat de les seus de les companyies multinacionals, i especialment les del capitalisme del BOE, fa que empreses que tenen els seus clients i fins i tot les seves àrees de producció a la perifèria de l'Estat ingressin els seus impostos a Madrid. I Espanya a diferència de França no és només un estat centralista sinó que és un estat concentrat. A Madrid hi ha concentrat tot allò que és nacional: teatre, òpera, museu, etc. etc. Llavors la comptabilitat que reparteix els costos d'aquestes instal·lacions i els seus be?neficis proporcionalment als habitants de tot l'Estat, és de triler de les Rambles. Perquè: diguin-me quin percentatge de catalans han estat usuaris o han treballat mai en alguna d'aquestes instal·lacions Doncs, està molt clar que a Madrid amb aquests càlculs li rebaixen bru?talment la partida d'allò que re?ben de fet els madrilenys en serveis, llocs de treball i activitat econòmica induïda. Una gran mentida.
