Independència Núm. 9

02.08.2015 | 00:00
Independència Núm. 9

La realitat pot més que les paraules. Els niggers americans, retratats per Faulkner i Conrad-gens sospitosos de racisme- es convertiren per decret en people of color, després en blacks i ara en African-Americans, però segueixen ben negres. A Suïssa la correcció política també ha prohibit la paraula negre i els policies, que han de buscar sospitosos, per identificar-los als companys, fan servir la caixa de llapissos Caran d'Ache suís, on negre és el número 9.
La independència de Catalunya aviat serà el Núm. 9. Als anys quaranta Catalunya no podia ni ser citada. Érem la Región Nordeste, després el Principado i finalment l'Autonomia de Catalunya. La Constitució fa malabarismes parlant de nacionalitats, però el Tribunal Constitucional del PP i del PSOE afirma que nacionalitat no té res a veure amb nació. La realitat pot més que les paraules. Els Segadors prohibits es convertiren en la sardana també prohibida de La Santa Espina, i aquesta en el Virolai. El Concordat amb el Vaticà impedí que el Goebbels de Franco i fundador del PP, Fraga, prohibís l'himne. I tornem als Segadors i la república que hauria d'haver creat Pau Claris quan els castellans perderen la guerra contra Catalunya el segle XVII.
70 anys després el borbó Felip IV jurà les constitucions catalanes que, com a Felip V de Castella, després perjurà. Prohibí Catalunya, però els catalans seguim existint. DonJoan, avi de l'actual borbó, sabia la importància de les paraules i sempre es feu anomenar Comte de Barcelona, és a dir, rei dels catalans. Franco va imposar el seu fill Joan Carles, assassí del seu germà gran amb una pistola regalada pel dèspota feixista. Mai ha utilitzat el títol del seu pare i va batejar el fill com a Felip.
Davant la corrupció de la monarquia, tenim un nou borbó que es fa dir Felip VI d'Espanya, rebutja el títol de Comte de Barcelona i va d'hereu dels dèspotes Felip V de Castella i de Franco. No existeix cap Felip VI d'Espanya, sinó Felip I d'Espanya, VI de Castella i V de Catalunya.
La realitat pot més que la llei. Franco també tenia una constitució legalista on no existia Catalunya. El Tribunal Constitucional ara s'ha carregat l'Estatut aprovat pel Parlament i pel Congrés i en referèndum. Els catalans vivíem molt tranquils, amb un sobiranisme ben minoritari. Els jutges del PP i del PSOE han estripat el pacte entre Catalunya, representada per la Generalitat, el Parlament i el poble sobirà, i Espanya, representada pel seu govern i Congrés. El Tribunal és un niu d'independentistes perquè ha multiplicat el sobiranisme català.
Rajoy és igual d'independentista en negar-se a negociar i passar tota la legislatura amenaçant i prohibint. No ha volgut negociar un pacte fiscal ni anul·lar les barbaritats del Tribunal ni fer un referèndum com Cameron. Ara es troba davant un futur Parlament sobiranista el 27-S i segueix amenaçant.
Quan les amenaces no funcionen, com li ha passat sempre, corrents al Constitucional a prohibir. Franco i el seu Goebbels ja prohibien. Ara vol prohibir el 27-S! Funcionarà igual de malament que la prohibició del referèndum, on més de dos milions (!) votaren per la independència el 9-N. Per què prohibir les eleccions al Parlament de Catalunya? Perquè guanyaran de carrer els sobiranistes i perquè el PP quedarà d'extraparlamentari. Amenaçant i prohibint cap el Núm. 9.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook
Enllaços recomanats: Premis cinema