És creixent el nombre d'empreses catalanes i espanyoles -també d'altres països europeus- que passa a dependre, total o parcialment, de capital estranger preferentment xinès o de països àrabs (sobretot de Qatar). Darrerament, hem sabut que un empresari qatarià ha adquirit el 10% de les accions d'El Corte Inglés o que un grup xinès s'ha quedat per 10.000 euros el fallit aeroport de Ciudad Real, que va costar 450 milions d'euros de diner públic. A Girona, la gran notícia empresarial de l'any, i probablement de les últimes dècades, ha sigut que la primera empresa en facturació i empleats, el Grup Miquel, ha estat venuda a un grup xinès que depèn del govern del seu país.

És una molt mala notícia per a les comarques gironines que no ha estat prou valorada per les organitzacions empresarials de casa nostra, més preocupades en els últims temps a redactar manifestos independentistes que a vetllar pel bon funcionament de l'economia del seu territori. Es fa més país creant empreses i llocs de treball que hissant banderes.

Els experts sempre han dit que l'important és tenir els centres de decisió de les empreses a casa. En quatre dies, tots acabarem essent empleats de capital xinès o qatarià, països que ignoren els drets laborals, socials i humans.