les autoritats egípcies han donat permís a la universitat de Leeds per fer públiques les imatges que el robot Djedi va fer, fa cinc anys, per l'interior dels canals de la piràmide de Kheops. Això ha provocat un nou debat en el món arqueològic, freqüentment agitat per polèmiques, entre les quals destaquen les reclamacions sobre la seguretat en els museus, la propietat real dels seus objectes, i, darrerament, el terrorisme radical islàmic, entestat a destruir el patrimoni cultural que no sigui islamista.
De qui són les Cariàtides? Del Museu Britànic o de l'estat grec? I la Pedra Rosetta? També del Museu Britànic o és egípcia? I el bust de Nefertiti? Del Neues Museum de Berlín o d'Egipte? I tot el que van robar molts soldats nord-americans en entrar a Bagdad el 2003 i ara està en mans privades? I així, innombrables casos, fruit de l'espoli practicat pels països capdavanters occidentals per tot el món. La justícia, òbviament, no ha aclarit la situació. I no m'ho creuré mai que els països rapinyaires retornin les obres als seus legítims propietaris. La justícia arqueològica no sempre és social.
Però el problema actual és molt més greu. Com acabar amb la destrucció sistemàtica del patrimoni cultural de la Humanitat a mans dels fanàtics radicals islamistes, inclòs el fet que des que van començar els atemptats terroristes, les vendes d'antiguitats en el mercat negre s'ha incrementat considerablement. Només es mostra la destrucció de les peces grosses, les de venda més difícil. Haurem de substituir totes les peces originals dels museus per còpies? Perquè fer-los canviar de mètode de protesta és impossible. Els fanàtics mai dialoguen. Destrueixen.
Què fem?
