TRES mORERES

04.08.2015 | 15:51

Com cada any, els primers dies d'agost arriben les vacances. Al matí, en el petit jardí, la mirada lleganyosa entreveu tres moreres que s'alcen ufanoses. El brancam s'ha apoderat de l'espai i destorba la visió dels veïns curiosos i perepunyetes. La brisa marina gronxa el fullam que xiuxiueja davant la suau envestida. Un sol majestuós, que presideix el cel d'un blau intens i lliure de núvols, s'enriola quan albira la vegetació assedegada. Però l'aigua salvífica farà pam i pipa a l'insolent astre rei que no es compadeix ni de les plantes ni de l'arbrat. Durant la tardor, les fulles marcides cauran, i les moreres quedaran despullades. En alguns indrets de l'Orient Mitjà, segons expliquen homes savis, la morera és un arbre sagrat i la tradició obliga a parar la taula i rebre els convidats sota les seves branques.
Doncs bé, continuarem amb aquell costum i les ombres de les capçades frondoses presidiran els esmorzars i les barbacoes de les nits d'estiu amb la família i els amics.
El desdejuni del període de descans, malgrat el consell d'alguns metges, no ha de ser per força un aliment lleuger sinó que pot incloure unes torrades amb mantega i melmelada que, sucades en un bol de llet amb cafè, ressusciten un mort. També, com alternança o complement del piscolabis saborós, és opcional un entrepà de pa amb tomata i embotit artesà acompanyat d'un got de suc de taronja tot just espremut. I peces de fruita a dojo! I un cafè per postres!
Al vespre, sota l'atent murmuri de les moreres, la barbacoa acollirà la llenya i el carbonet d'alzina per abrandar el foc que es convertirà en brases. Pebrots, albergínies, cebes, tomates i patates patiran el martiri del caliu per, una vegada pelats, esbocinats i amanits amb oli i sal, convertir-se en una escalivada per llepar-se els dits. Tot seguit la graella s'omple de botifarres, costelles de xai, xoricets, salsitxes, entrecots, conill i pollastre. Un crepitar exultant aixeca una fumarada intensa.
Mentrestant, algun dels comensals s'encarrega de fer l'allioli amb tots els cinc sentits. Agafa la mà de morter, pica els alls, afegeix mig rovell d'ou i remena amb paciència mentre aboca el rajolí d'oli des del setrill fins a aconseguir la textura apropiada. Tothom confia que no es talli per gaudir-ne quan la carn estigui a punt de solfa.
Per beure, un vi negre potent i aigua mineral, per aquells que són abstemis.
La vetllada, amb les moreres cansades de tant xivarri, s'acabarà amb un mojito, un còctel originari de Cuba, llegat dels indians retornats a la seva terra. Elaborat amb rom blanc, sucre de canya, llima, menta recollida d'un test del jardí, gel picat i aigua amb gas, ajudarà a fer la digestió. I a dormir!

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook
Enllaços recomanats: Premis cinema