Cartes

M. Teresa Vert Figueras. en nom de tot el Col·lectiu de Dones en l'Església-Sant Pau. Girona.

Diuen que «És de ben parits (en aquest cas parides) el ser agraïts (agraïdes)». I això ens ha fet pensar que calia escriure aquesta carta. En les últimes trobades del mes de juliol, vam pensar que ja és ho?ra que donem les gràcies públicament pels serveis i el tracte que rebem de totes les persones que treballen en el nostre centre cívic, el de Pla de Palau-Sant Pau (que és la seu social del Col·lectiu de Dones en l'Església per la Paritat). Hi he escrit que treballen i més aviat hauria de posar «els nostres amics i amigues que treballen»... Ocupem allà un espai tots els dimarts a la tarda des del mes d'abril del 2006.

No cal dir que els dimarts que tenim classe, tenim a punt el canó, l'ordinadorÉ que ens ha preparat en Xavier, que en Ramon ens prepara uns cartells preciosos per anunciar totes les activitats, i que la Montse ens truca per informar-nos de qualsevol detall o confirmar si quelcom queda pendent. També podem disposar des de fa uns anys d'un armari per guardar tot el material. En definitiva, hi rebem un tracte excepcional.

Aquest any, a últims de Juliol, vam organitzar un dinar en el «Gran Restaurant-centre cívic». En Pere, el director, ens va oferir totes les facilitats perquè fos un èxit. Servei d'ascensor per a les que van en caminador o cadira de rodes, per a les grans, les que són de no moure's gaire... Aire condicionat, nevera, microones... i tot el temps que ens convingués! També vam poder celebrar-hi dos dies després el segon Concurs de Magdalenes. Us donem les gràcies i esperem poder continuar agraint-vos-ho durant molts anys!

Catalanes i catalans, no us hi amoïneu

Eduard Boada Gil. girona.

El govern d'en Rajoy no va ser valent per defensar la vida tal com va prometre en campanya. En digueren consens i prudència.

Per tant, ara tampoc s'atreviran a aplicar l'article 155 a l'autonomia catalana. I si ho fan, és que no saben què és ni el consens ni la prudència.

Catalanes i catalans, no us hi amoïneu.

Ens deixa en Xavier Carbonell

Joan Guirado García. olot.

Quan has passat una malaltia, no hi ha forma més traïdora de mo?rir que fer-ho quan comences a estar bé. Aquest dilluns al matí, Xavier Carbonell entrava al seu estudi, situat al seu estret i alt habitatge del centre d'Olot, des d'on s'expressava cap al món al costat de la seva dona, la Rosa. Ho feia amb la mateixa il·lusió que posava sempre a les seves obres. Des que el seu pare li va impregnar la passió per l'art, en Xavier mai va saber separar-se'n. I en va fer un dels seus motius vitals. Juntament amb l'estima cap a la Rosa. Els colors que tant li agradaven, s'han fos en negre. La carrera que l'ha fet un dels olotins més internacionals, s'ha acabat. Com em deia al tanatori la seva esposa, ha marxat silenciosament, com era ell, sense fer soroll.

Quan l'enveja no és transparent

Carles Mallart. girona.

El pasat 22 de juliol publicava en aquest Diari de Girona una carta sota el títol «Enveja, pura enveja» referent al Bar Sala de Girona, el que hi ha al costat del Punt de Benvinguda, a la zona dels autocars turístics, en el sentit que dies abans un energúmen d'uns 50 anys, a les 11.20 de la nit, havia pintat amb esprai negre unes rodones a totes les taules, cartells anunciadors, façana,... per pura enveja. Doncs bé, sembla ser que la Policia Municipal de Girona d'investigació i gràcies a les càmeres de l'establiment, encara que les imatges no eren clares per la distància i ésser fosc, ha identificat i enxampat l'autor, un veí titular d'un bar del passeig Canalejas situat a menys de cent metres del Bar Sala, que pel que es veu no podia suportar l'èxit de l'esmentat bar i no va poder més, fins a maltractar i embrutir les seves instal·lacions. La Policia Municipal ha actuat bé, amb celeritat i professionalitat i mitjançant filtres de les imatges i tècniques emprades ha pogut determinar l'autor.

És trist i penós que passin aquestes coses. Per què l'èxit no es perdona? Per què hi ha gent que no deixa en pau els seus veïns. La cosa s'ha saldat amb una multa administrativa de 2.000€, més tot el que pugui reclamar la Companyia d'Assegurances pels danys i que tots sabem no se'n van per les branques i estan atentes a tot, el que podria representar uns 4.000€ addicionals. Poca broma, si no arriben a un acord i s'ha d'anar per la via judicial.

Volem felicitar a la nostra Policia Municipal, que té uns 125 agents i que erròniament a vegades només identifiquem per a denúncies i sancions i fan tota una altra tasca de vigilància i tambe d'altres funcions per donar tranquil·litat i seguretat a tots el veïns de Girona.

El paper torna a Sarrià de Ter

Lluís Torner i Callicó . girona.

Aquest matí de dissabte, el primer dia del mes d'agost, a més d'haver rebut el benefici de l'esperada pluja d'aquesta matinada, una notícia publicada als dos diaris locals ens ha donat una alegria, com a gironins i, sobretot, per la nostra vinculació a la veïna població de Sarrià de Ter. La que fou la Fàbrica Torras, i que darrerament ja gairebé no sabíem ni de qui era, ni la seva raó social, no fa gaire més d'un any, després d'haver promogut un ERO, procedí a parar màquines i tancar portes, deslocalitzant el poc volum de feina que quedava, a altres empreses de fora de Catalunya, i deixant alguns treballadors a l'atur. Avui, mercès a una empresa valenciana, per ser més exactes de Xàtiva, pertanyent al grup Hinojosa, ha comprat els edificis i la maquinària, amb l'engrescador propòsit de fer-hi noves inversions, per valor d'uns vint-i-cinc milions d'euros, i posar-la novament en marxa per a la fabricació de paper.

Sota el nom de Societat Papelera Sarrià S.L. tenen prevista la fabricació d'unes 90.000 tones de paper, que serviran de matèria primera per a altres fàbriques del mateix grup dedicades a la fabricació d'envasos i embalatges de cartró ondulat. Segons sembla, podran donar feina a uns 40 treballadors; la qual cosa -és de suposar- ve a donar una bona dosi d'esperança, en especial als treballadors que varen quedar a l'atur.

Per tant, felicitem l'Ajuntament de Sarrià de Ter, i amb ell, tots els sarrianencs, per aquesta agradable notícia, i a tots plegats, els desitgem que la inversió vagi endavant, que la nova empresa prosperi i que els nous treballadors s'hi puguin sentir ben integrats.