El gran cuiner de postres gironí Jordi Roca presenta la seva versió del gelat d'estiu Dark Vader, amb gust de vainilla i aranyons. El polo recorda clàssics com el Drácula, nascut als anys vuitanta, ai, la maduixa agermanada amb la vainilla, protegides per la cola, que bones!, que resisteix les embranzides de les modes en el tema del gelat. El Drácula i el Colajet de la nostra infància encara ens transporten a l'època dels walkmans, shorts mínims (que tornen) i xandalls Adidas, que tornen, en part. Quan als pinballs, als billars, es jugava amb passió al Pacman i el màxim de la tècnica eren les maquinetes japoneses de jocs d'una pantalla. Quan el hula-hoop es va posar de moda i va durar la moda un estiu. Quan miraves el pal del gelat i tenia premi i te'n regalaven un altre: un estiu la companyia es va equivocar amb el percentatge de palets amb regal, i era més fàcil repetir gelat que no tenir premi.

A l'estiu volem tenir uns dies de tranquil·litat per dedicar-nos a les nostres aficions. Com cuinar els plats que tenen una elaboració més llarga, provar receptes exòtiques, anar de concerts, llegir els llibres que tenim endarrerits, arreglar les habitacions de casa que són lleoneres o descansar de nosaltres mateixos i la vida en un viatge amb tot inclòs. I els dies de festa es passen volant, i a la fi de tot plegat, no hem millorat com a cuiners, ni com a lectors, ni hem arranjat les parts de casa abandonades a l'anarquia i al desordre. Se'ns ha passat el temps i tornem a l'estrès i a somiar amb les properes vacances.

Els pares que a l'estiu tenen els aniversaris dels fills, se senten obligats a llençar la casa per la finestra, perquè no tenen excusa per no fer-ho, perquè tenen temps per fer-ho, o perquè volen. Com els pares que compren al fill un regal més i més valuós i es disfressen de l'heroi predilecte del nen, per fer-li una il·lusió. Seguint la progressió, als quinze anys el nen ha de rebre un cotxe utilitari, i als vint podrà tenir un pis de regal. En algun moment, se'ns n'ha anat l'olla amb l'afectivitat dels petits, els estimem tant, els desitgem tant el millor, que no pensem que l'amor és el millor dels regals i que les coses materials, la possessió d'objectes, confon el sentiment amb l'interès; l'amistat amb l'aliança interessada, quan una abraçada i l'estimació paternal és desinteressada i gratuïta.