Cartes

JOAN JANOHER I SADURNI. vulpellac

Crec molt sincerament que la majoria del nostre poble ha madurat suficientment per no caure en el parany socialista català. Almenys som conscients que les posicions del partit en qüestió treballa amb la consigna del PSOE, malgrat que el seu secretari, Miquel Iceta, vulgui actuar intentant confondre la ciutadania amb missatges contraris al pensament enfortit del poble. Hauria de mirar enrere per adonar-se, de la lectura dels seus programes, reiterant constantment el federalisme.

Després de tants anys de govern socialista i d'haver tingut l'oportunitat d'assolir aquesta fita que tant pregonen, no han fet res i només han venut idees de fum. Per això, ara, intenta pactar amb el grup polític Ciutadans, defugint del compromís del sobiranisme català. La seva responsabilitat no és pas creïble a casa nostra, ja que l'invent del federalisme ha estat i és un fracàs d'inici dels programes socialistes. O?és que hem de creure les formes d'actitud que ve predicant en detriment del nostre país!

En coneixem molts, de profetes partidistes, per això cal ser conseqüents i mirar per la finestra els sentiments de la gent. Llavors podria arribar a comprendre el que de veritat convé a Catalunya, fent servir l'enginy polític amb missions més òbvies i positives. Procurant no dependre de Madrid, i donant suport a les propostes de les nostres organitzacions, amb l'afany incondicional d'assolir la llibertat. Sense amagar-se, ni continuar amb l'engany d'un federalisme nacional.

Els 1.000 que no diuen res

JOAN ENRIC CARRERAS MERCADER. BELLCAIRE D'EMPORDÀ.

Estic esperant el 27-S amb la il·lusió d'una criatura, m'agradaria per fi arribar a veure que Catalunya fos un país lliure, seria l'homenatge més gran que podríem fer per als més d'un milió de morts que va portar l'última revolta, i sobretot pel meu pare, que va ser ferit a l'Ebre i sempre el sentia a dir que era el que més volia, però va morir el 1959 quan jo tenia 12 anys... I per un munt de persones més que s'ho mereixen, també per un munt de persones vingudes d'altres regions i que avui són uns catalans més com nosaltres.

Dit això, puc dir-vos que tinc por, sí, por, no del que passarà després, tinc por dels que no diuen res, estem davant l'adagi que «100 fan molta fressa però els altres 1.000 que no diuen res també tenen vot». Tenim moltes persones al voltant, fins i tot en les nostres famílies que ells «són espanyols». No ho podem oblidar, molta gent que també va venir d'altres contrades als anys 60, i a dia d'avui si els parles en català et diuen que no t'entenen. Els mateixos polítics quan van a fer xerrades en municipis que envolten les capitals més importants, quasi tots ho fan en castellà perquè en aquests llocs és la llengua mare, i ho entenc, per això tinc por, del silenci dels 1.000. El que pensen la colla dels 100 ja ho sé, fa tres anys que ho sé, però no podem oblidar el «silenci dels 1.000», el valor del seu vot és el mateix del qui és disfressa de groc.

Visca Catalunya lliure.

Sortir del foc per caurea les brases

Àngela Ferrer Mató. girona.

Ja vaig predir que l'Alícia Sánchez Camacho, donat el «prestigi» conreat a Catalunya, no seguiria com a candidata a les eleccions del 27-S. Però, ai las! S'ha escollit (que espavilat és en Rajoy) en García Albiol, fins fa poc alcalde de Badalona, el de l'eslògan «Netejarem Badalona» (es referia d'immigrants) i per assegurar que era necessari, no netejava la zona on en vivien més i així podia dir: Veieu que bruts són? Fora! Se'm passa pel cap que vulgui netejar Catalunya «d'independentistes» i ja tenim un problema afegit. L'Alícia parlava molt però feia poc i em temo que el tal García Albiol ja es frega les mans per poder netejar la nostra terra i no precisament, que també, d'immigrants. Hem canviat «pets per merda», amb perdó per l'expressió. I alerta! Que si aconsegueix (el veig capaç) ajuntar-se amb Ciutadans i PSC, que balla al so que toquen, ja podem començar a tremolar. Potser enyorarem l'Alícia i tot.

Fe d'errades

La foto de l'autora de l'entrevista de la contraportada d'ahir no corresponia a la periodista que la va realitzar.