Això de José Ignacio Wert és la demostració palpable que la virtut, tard o d'hora, obté la seva recompensa. Aquestes quatre o cinc línies del BOE per les quals se'l nomena ambaixador espanyol a l'OCDE, haurien de formar part dels manuals d'Educació per a la Ciutadania, o de la seva assignatura substituta, el nom no em ve, perquè els contribuents adverteixin des de nens que hi ha una mena de justícia poètica o d'ordre universal, com prefereixin dir-ne, pel qual les bones accions es premien (del càstig de les males ens n'ocuparem un altre dia). No només això, sinó que el premi és més gran com més gran hagin estat les dificultats per portar-les a terme.

Això de Wert és paradigmàtic. Va ser el ministre pitjor valorat d'un govern que es va caracteritzar, des de l'endemà de jurar o prometre el càrrec, per incomplir el seu programa electoral de forma minuciosa. Posi's vostè en aquesta tessitura (què dimonis deu significar tessitura) i faci's la idea que ha de tirar endavant una llei amb la qual no està d'acord cap dels sectors als quals afecta. Més encara, una llei que probablement no es podrà aplicar, el que ve a ser com inventar un motor d'explosió que no explota o una olla a pressió que no pressiona. Té mèrit, sobretot si en el moment de conrear el rebuig del món de l'Educació, alimentava el disgust de la gent de la Cultura, cap a la qual va manifestar un desdeny sense límits materialitzat en una pujada de l'IVA que ha estat a punt de carregar-se el teatre i el cinema, entre d'altres manifestacions artístiques. Aquestes gestes són impossibles de portar a terme si no és a base d'una necessitat imperiosa de fer el bé allà on et trobis i siguin quines siguin les condicions exteriors. Si la raó t'aconsella declarar que cal espanyolitzar els nens catalans, ho deixes anar on faci falta sense por al què diran. I tot ho portava a terme amb un estil agressiu, xulo, mig perdonavides, com ha de ser en un polític sense complexos.

Molts presagiaven que acabaria malament, però ha acabat a París, amb un sou de luxe i un piset de 500 metres gràcies a la política de reagrupament familiar d'aquest Govern. Visca l'ordre!