Cartes

Mª Teresa Campos Solé. Secretaria de la junta local PPC de Figueres.

Des de l'any 2009 sóc la secretaria de la junta local del Partit Popular de Catalunya a Figueres. Fa quasi tres anys que la presidenta local, la senyora Olmedo, no ha convocat cap reunió de l'esmentada junta. El motiu és que no admet crítiques a la seva gestió, i si algú li molesta, l'aparta. L'única persona que sempre m'ha tingut al corrent del partit, i per la qual no he marxat, és el regidor Borrego. Puc afirmar que porta al cor aquest partit, i que vol treballar per millorar la nostra ciutat; estima tant el partit que no fa rodes de prem?sa per defensar-se de les men?tides i calúmnies dites per la senyora Olmedo, no munta circs mediàtics perquè els nostres adver?saris se n'aprofitin. Prefereix callar i continuar fent la seva feina.

En canvi, la senyora Olmedo denuncia un company de partit, el qual li va donar la presidència i li va obrir les portes perquè ella estigués ara a l'ajuntament. Ja el va trair l'any 2011 anant per darrere seu fins que va aconseguir ser la candidata.

El nostre partit fa més de 12 anys que no està al govern de la ciu?tat, ara té l'oportunitat per portar a terme el seu programa governant, però no crec que la senyo?ra Olmedo des de l'oposició el faci possible, ja que prefereix escoltar personatges de la ciutat que no són del PP i apartar, com va fer amb mi personalment i la resta de la junta, al seu company.

Quan has de pactar ha de ser amb partits d'ordre, i deixar de banda antisistemes com la CUP o Podem, i a més, tenir sentit de ciutat i cintura per negociar; i si una persona no serveix, doncs ja sap el què ha de fer...

El meu pis

jordi Sánchez. sant antoni de calonge.

Aquesta conversa es va produir a la cua d'un supermercat:

Hola, G... que tal estàs? Bé -contesta G-, i tu?

Molt i molt bé, estic molt contenta perquè ja tinc pis, l'hauries de venir a veure, és una passada, tres habitacions, bany, cuina, és una passada, a més ara ja tinc aigua i ens podem dutxar amb aigua calenta i tot, a més és un àtic, tu, molt xulo, diu tota contenta M.

Val, quan tingui una estona m'hi passo, diu G, molt contenta perquè la seva amiga té un pis, un àtic, tu.

El que M no li diu a la seva ??ami?ga és que el pis tan i tan xulo és un pis ocupat, amb total impunitat.

Queixa del pavelló municipal d'esports de l'Escala

maria teresa monton márquez. l'escala.

El mes d'agost de l'any passat no va funcionar cap dia l'aire condicionat del Pavelló Municipal d'esports de l'Escala. Aquest any, ens vam apuntar tota la família (4 persones) el mes d'agost i torna a estar espatllat. La reparació és cara i com l'any passat, l'Ajuntament de l'Escala i l'entitat privada gestora, es barallen per no pagar la reparació

Mentrestant, l'instal·lació continua oberta, segueixen cobrant les quotes i es fa exercici amb 37 graus a l'exterior. És una autèntica vergonya i un perill per a la salut. Ningú prendrà cartes en l'assumpte en defensa dels usuaris? No podem fer res. Sol·licitem ajuda.

Vincles entre Eivissa i Girona

Jaume Piquer i Jordana. girona.

El 8 d'agost farà 780 anys que Guillem de Montgrí (nat cap a l'any 1200 a Torroella) va conquerir les illes d'Eivissa i Formentera, en nom del Rei Jaume I. Si mai visiteu la ciutat d'Eivissa, a Dalt Vila, al mirador del costat de l'Ajuntament, hi trobareu un monument en home?natge a Guillem de Montgrí. Ca?da any, les institucions i les entitats eivissenques (no pas les boti?fleres, és clar) fan una ofrena flo?ral i uns parlaments per commemorar la conquesta catalana de les Pitiüses.

Convé saber que l'escultura en qüestió va ser un regal que, l'any 1970, va fer l'Ajuntament de Tarragona al d'Eivissa (Guillem de Montgrí també havia estat arquebisbe de Tarragona). Aquesta escultura, amb l'estàtua jacent de Guillem de Montgrí, va ser una rèplica de l'original que hi ha damunt la porta d'entrada del claustre de la Catedral de Girona. El fet és que, malgrat la rellevància històrica del personatge, m'atreveixo a dir que a Girona el seu sepulcre no es té gaire en consideració, i que passa desapercebut per a la majoria de la ciutadania i de la gent que visita la Catedral perquè, incomprensiblement, no s'hi veuen indicacions per enlloc; ni tan sols al web de la Catedral no se'n troba cap referència. No sé si a les visites escolars o a les audioguies se'n deu fer cap referència, però a la guia impresa, en 95 pàgines que té, només hi ha una citació d'una línia, sense cap més explicació ni fotografia.

No sé què caldria fer, però ho exposo públicament perquè qui vulgui pugui estar-ne al cas; ja sigui qualsevol persona que s'estimi el país i la història i a qui li agradi tenir presents aquests punts de referència, com qualsevol eivissenc que visiti Girona o hi vingui a estudiar o treballar.

Una anècdota curiosa a la Bisbal d'Empordà

joan enric carreras mercader. Bellcaire d'Empordà.

Ha estat curiós, precisament ahir parlava amb un bon amic so?bre les properes eleccions del 27-S, i en el comentari va sortir el que tots dos pensem sobre la intenció de vot de moltes persones, sobretot les vingudes de altres províncies, que molts se senten tan catalans com el primer i volen un nou futur per a ells i les seves famílies, i altres que tot i estar contentes a Catalunya creuen que tot és Espanya, i per tant ja estan bé com estan. I avui m'he trobat a la Bisbal d'Empordà, al cor de Catalunya, buscant un ?carrer, i he estat preguntant i he pogut arribar més a menys on volia, i de sobte veig venir un municipal i he pensat, ara sí que estic salvat, i li he dit «On és el carrer del Carme?» i em contesta: «Coño, no tengo ni idea, y esto que hace ocho años que estoy aquí». Després una senyora ens ha sentit i m'ha indicat el lloc que buscava, de fet m'ha entès quan he pregun?tat, però és clar, he pensat que si en vuit anys no sap on és un carrer del seu municipi d'on ell és un servidor públicÉ I a més crec que en vuit anys podria o hauria de saber expres?sar-se en ?català. Per entrar de municipal no li cal saber l'idioma oficial del lloc?

És per això que tinc els meus dubtes de què passarà el proper 27-S. No sé si aquest és de la colla dels 100 que fem remor o és dels 1.000 que callen.

Vots i escons després del 27-S

Ricard Vicens i Matas. girona.

Em pregunto on són els assessors de Mas i de Junqueras, quan tots dos són capaços d'afirmar que per continuar amb el procés independentista després de les eleccions del 27-S només fa falta guanyar en escons i no en vots. Declararíeu la independència sa?bent que la majoria de votants van votar no? Quina legitimitat democràtica tindríem? Per molt afany d'independència que tinguem, no ens fem trampes al solitari. En a?quest sentit el «radical» David Fernández de la CUP demostra més seny que vosaltres afirmant que cal guanyar en escons i també en vots. No fa falta tenir gaires estudis per veure que o es fan les coses bé o tindrem una República Bananera!