Sellia és un poble de la provincia de Catanzaro, regió de Calàbria, a la sola de la bota italiana, ben al sud, on viuen 500 habitants, el 60% dels quals ja acumulen més de 65 primaveres a l'esquena, explica l'edició en la llengua de Bocaccio de The Huffington Post (6-8-2015). En aquesta vila d'origen medieval amb prou feines hi neixen nens i això desespera l'alcalde, Davide Zichinella, un jove pediatra obsessionat amb la salut pública, fins al punt que ha prohibit per decret als seus veïns que es morin. Tal com sona. Ras i curt. Directe al cor del problema, sense embuts.

El que fa aquesta nova norma és incentivar els vilatans que facin vida saludable i que vagin amb regularitat al metge -fa un mes l'Ajuntament va posar en marxa un ambulatori, un centre d'analítiques i va reforçar el transport sanitari-, sota l'amenaça d'apujar els impostos als qui badin. «Tenim registres, sabem qui es fa anàlisis i qui no, qui es cuida i qui es descuida», avisa l'alcalde, que no fa «broma» amb l'ordenança, tot i que d'entrada ho pugui semblar.

Serà interessant analitzar l'evolució de la corba demogràfica de Sellia. I si resulta que d'aquí a un any no s'ha mort ningú? Assistirem a la revelació del secret de la vida eterna segles després de matar-nos els uns als altres per trobar el Sant Graal? Resultarà, ara, que els Dorian Grey, Dràcula i companyia es van vendre l'ànima al diable quan la solució radicava en lleis que podem escriure els mortals? Això només són conjectures; els fets, la realitat, la vida a Sellia de moment només ens diu que si algún veí té ganes de jettareo'pecuru, expressió que en el dialecte calabrès és sinònim de vomitare en italià, o de jettare o'picciulirru (defecare in abbondanza) val més que vagi al metge si no vol que l'Ajuntament l'arrissi a base d'impostos.