Canvis socials i polítics: un eixam

09.08.2015 | 09:31
Canvis socials i polítics: un eixam

Sovint diem que ens trobem immersos en una revolució, però ho diem perquè el futur és incert, sobretot des del punt de vista econòmic. Cert, estem fent un canvi de model, però ningú diu quin ni cap on anem. Els mateixos partits que s'anomenen alternatius declaren que no cal més austeritat, que s'ha d'anar a una energia descentralitzada, que el fracking no s'ha de permetre, que la salut no s'ha de privatitzar, que els contractes laborals han de ser tots indefinits, que no se n'han de fer de parcials ni temporals... molt bé, pe?rò quin model proposen? La fi de l'econo?mia de mercat? El retorn a l'economia planificada i soviètica? No ho saben; només se cita el que no agrada, sense saber o no voler veure que hi ha coses que són irreversibles perquè el model de societat ens hi porta de cap.

Per exemple, no heu vist que els joves no es preocupen pel seu futur? Que els preocupa el present immediat, sense voler pensar en la seva pensió, ni en un treball futur estable en el temps... ni tan sols a tenir una parella fixa? Pensem també en els canvis culturals, en la menor penetració de la religió en cada individu, o a quina velocitat ha arrelat el matrimoni homosexual. Els canvis són profunds i indiquen que ens trobem enmig d'una revolució en tota regla, i que és impossible avui dia albirar el final del camí. Aquest no sempre es fa en una direcció clara i diàfana, som solidaris pel que volem, però tremendament individualistes per a la majoria de coses. Un dia el conseller Santi Vila va dir que tothom estava d'acord a salvar la llúdriga, però ningú a favor d'un impost sobre el medi ambient, ni per a una taxa per recollir bolets. El trànsit cap aquest nou món és ple de contradiccions, com no pot ser d'una altra manera.

La globalització i les noves tecnologies han fet estralls en la societat actual. Les coses deixen de ser locals, sigui l'economia, el clima, o el pensament, i les tecnologies de la informació s'encarreguen de transportar-les arreu a la velocitat de la llum. Per tant, certs comportaments de la societat moderna com eren els monopolis, el control de la informació, el dirigisme ideològic, han quedat destrossats per les noves formes de la societat. Les maneres de direcció deixen de ser jeràrquiques -de dalt a baix- i passen a ser transversals -en forma de xarxa, com si ens trobéssim en un eixam-. S'acaben les elits encorbatades que van amb limusina, els polítics amb cotxe oficial, els directors amb secretària personal, els policies antidisturbis, els magnats dels diaris i de les teles, la policia secreta que ens vigila dia i nit... tot això s'acaba perquè la forma de viure de la gent ha canviat i troba algunes de les coses que es feien fins ara fora de lloc, fins i tot ridícules.

Això explica part del canvi polític a gran velocitat que estem veient aquests dies. La mudança serà global, però és més ?punyent on hi ha una crisi social i política. Ha passat a Grècia i ara passa a Espanya i a Catalunya, però acabarà passant també a França, a Itàlia, a Gran Bretanya i a la resta de països a mesura que les estructures socials no siguin capaces d'adaptar-se a la nova realitat cultural. Avui dia un polític és intel·ligent si sap ser flexible i adaptar-se a la nova realitat. Per això fa riure quan diuen al president Artur Mas que és un destraler per haver provocat el trencament i l'alteració de tots els partits polítics a Catalunya i per això es fa més difícil d'entendre l'immobilisme de Mariano Rajoy i de tota la seva orquestra. No s'assabenten que el món ja és un altre i que les formes d'abans no valdran en aquests moments: ni l'exèrcit sortirà al carrer sense incórrer en un gran ridícul, ni podran emmudir l'opinió catalana davant qualsevol intervenció, ni podran suportar l'opinió internacional davant segons quin moviment facin.

En el món actual només s'hi val l'adaptació, la flexibilitat. Ens trobem en un darwinisme extrem, on qui no s'adapta es mor, i això val per a tots els nivells, culturals, econòmics i polítics. Ens trobem en un món on la imaginació serà crítica, car una societat de la informació sense pensar, debatre o somniar està perduda.

La lectura de la història humana permet fer-se de forma negativa, ens persegueixen amb pel·lícules de zombis, de desastres, amb relats apocalíptics... però, per què no podem formar-nos una imatge d'una vida ideal, construïda amb abundant informació, amb unes relacions no jeràrquiques i en xarxa?

Milions de persones estan començant a adonar-se que els han venut un somni en desacord amb la realitat que palpen. La resposta és la ira de la gent i la temptació d'una reacció de les elits cap a formes de direcció caduques que poden portar fins situacions de difícil solució. L'exemple de Grècia i el de Catalunya en són una mostra.

Necessitem alguna cosa més que una pila de somnis utòpics i projectes horitzontals de petita escala. Necessitem un projecte basat en la raó, desenvolupat en el debat, de mires llargues, amb dissenys comprovats, que canviï la història i que sigui sostenible pel planeta. L'eixam ara ha de treballar més que mai, el debat està engegat.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook
Enllaços recomanats: Premis cinema