Fa unes hores coneixíem la trista desgràcia d'un nen de pocs anys que va estar a punt de perdre la vida intentant aguantar la respiració en una piscina de Girona. Als estius, notícies com aquestes mostren que totes les preocupacions són poques per fer que els nostres infants no prenguin mal mentre s'ho passen bé a l'aigua.

Cada estiu veiem com adults fets i drets, estrangers i turistes locals, perden la vida mentre neden, fan busseig o gaudeixen de la nostra costa i les platges. A vegades l'autoconfiança o l'experiència fa que no ?seguim cap norma de seguretat; del nadador que fa singladures llargues sense ningú que vigili el periple, fins al bussejador que se submergeix sol, segur dels anys d'immersió, o la persona que pren el sol sense aturador. A vegades intervé l'atzar, la mala sort, un material d'immersió gastat o que el cos no reacciona com esperem. Contra això, es lluita sent metòdic, però els canvis de temps són imprevisibles. Hi intervé l'autosuficiència o la inconsciència de qui pensa que està per damunt del perill, o qui el cerca per sentir-se viu. No tenim dades dels ensurts provocats per la moda dels runners, per exemple.

Els autors clàssics parlaven del Carpe Diem, d'allò de gaudir el moment, i de les normes de civilització i la planificació del futur. Ciceró deia que la civilització es corromp pels vicis mundans, i que l'experiència dels pares ha de servir per forjar el caràcter dels fills: que calen societats previsores, on es valori l'esforç personal, la creença i la conducta recta. Uns consells que també serveixen avui.