Indecents de la Selva (IS)

JOSEP RUIZ GARCIA. santa coloma de farners.

El que volien en Merino i en Garriga quan van fundar el partit anomenat IDS, jo en diria Indecents de la Selva, després de veure el que ha publicat aquesta setmana Diari de Girona amb el llistat de les anomenades per la inefable Espe Aguirre «mamandurrias». El que la Diputació de Girona, que per cert paguem entre tots, ha destinat als assessors polítics és una autèntica vergonya. Una conxorxa en què s´han posat ràpidament d´acord. Quan es parla de calés, sobretot si no són propis, tots van a la una.

Algú em pot explicar per què Gisela Saladich, alcaldessa de Tossa de Mar, a més de cobrar la seva assignació com a diputada necessita un assessor? És que aquesta senyora no té prou experiència per saber quina és la seva tasca a l´oposició a la Diputació? Els pobres ciutadans del carrer que guanyem 12 .000 euros amb prou feines treballant vuit hores diàries hem de sufragar els 36.000 euros que graciosament ha adjudicat la Diputació al tal Merino?

No m´estenc en els altres partits perquè tots són igual d´indecents en aquest aspecte. Cada membre de la Diputació té un assessor assignat amb sou que la majoria d´ells a l´empresa privada ni el somiarien. Els polítics han perdut la decència i la vergonya. És vist i comprovat que la vergonya, com deia la meva mare, era verda i se la va menjar un ase. Déu n´hi do.

La destrucció dels incendis

Eulàlia Isabel Rodríguez Pitarque.Torroella de Montgrí.

Quan malauradament té lloc un gran incendi, com aquest últim a Òdena, el fet comporta no només la destrucció del paisatge natural, sinó també sovint la d´habitatges, béns i, en el pitjor dels casos, de vides humanes. Veure les flames d´un gran incendi és una de les coses que impacten més: aquella invasió del fum a les poblacions més properes amb la consegüent dificultat per respirar; observar les cendres com cauen del cel i van deixant el terra tot gris; haver de comprovar més tard la desolació que en resta i restarà durant anys...

No obstant això, hi ha altres formes de destrucció que, aparentment, no són tan impactants només perquè la seva acció sobre la natura es va donant d´una forma que no és tan immediata i evident, sense deixar de ser-hi, per això, igual o més de nociva. Es tracta de les destruccions de les quals els experts ens estan avisant des de fa molts anys i que de forma global tenen i tindran conseqüències irrecuperables per al nostre planeta. Molts d´aquests experts diuen que els nivells de contaminació atmosfèrica, que a les grans i mitjanes ciutats no cessen d´anar augmentant perillosament, són un factor, més que demostrat, que incideix en la climatologia general de la Terra. Un exemple, en són aquestes altes temperatures que estem tenint aquest mes de juliol i que els homes del temps alertaven que temien que podien provocar més d´incendi, com al final ha succeït

Carta a la Pilar Rahola

Chej Ayad Kerrum. sils.

Em motiva molt recordar-li la se­va poca objectivitat i el seu missatge radical quan escriu, i la seva falta d´assertivitat i escolta activa en els debats televisius.

Sra. Rahola, trobo injust el seu evident odi als més de mil milions de musulmans i els palestins, rela­cionant-los amb uns grups terro­ristes que assassinen sense cap tipus de discriminació religiosa. Igualment trobaria injust si algú rela­cionés tots els cristians amb la Inquisició, amb el règim cruel de les encomandes a les Índies, ni amb les guerres mundials, ni amb la matança dels albanokosovars, ni amb les colonitzacions criminals, ni amb l´abús sexual a infants protagonitzat per alguns representat de l´Església, etc.

És vergonyosa també la seva defensa ferotge del govern d´Israel, incapaç de condemnar la seva violació a les resolucions de l´ONU, l´ocupació d´un país, la violació quasi diària de l´espai aeri del Líban i de Síria, la matança indiscriminada de nens a les escoles de l´ONU, a la platja, als parcs dels seus barris mentre jugaven, a les seves cases mentre dormien, etc. Això, Sra. Rahola, si no ho sap, és terroris­me pur i dur. Jo, en canvi, em solida­ritzo amb la població jueva víctima del seu govern terrorista i de Hamas, amb totes aquelles organitzacions i personalitats jueves que critiquen el seu govern i reconeixen públicament la seva manera d´actuar salvatge vers als palestins. Fins i tot està en contra de l´acord dels Estat Units amb l´Iran sobre el seu progra­ma nuclear, perquè Netanyahu ho està també. Li reclamo una mica de seny i ser menys penques.