La teoria estadística del pollastre diu que si jo em menjo un pollastre i vostè no se'n menja cap, entre tots dos ens hem menjat un pollastre, i això equival a mig pollastre per càpita. Aquest és un exemple prou conegut de com l'estadística enganya sense mentir.

Ara complicarem l'exemple una mica. Si jo menjo deu aletes de pollastre cada dia i vostè se'n menja quatre, el consum global és de 14 aletes, i la mitjana, set aletes per càpita. L'estadística no menteix.

Llavors arriba una crisi econòmica que envia milions de persones a l'atur i arruïna els petits empresaris. Jo, que no sóc cap d'aquestes dues coses, em continuo menjant les meves deu aletes de pollastre cada dia, però vostè, a l'atur o amb el sou retallat, passa de quatre aletes a només dues. La conclu?sió estadística és que el nostre consum global ha baixat de 14 aletes a 12 aletes. I el consum per càpita ha baixat de set a sis aletes. L'estadística no menteix: estem en recessió.

Al cap d'un temps les coses canvien. Hi ha més diners. Jo passo de menjar deu aletes de pollastre a menjar-ne dotze. Vostè, en canvi, continua amb les seves dues aletes. El consum global de tots dos ha tornat a ser de catorze aletes, com abans de la crisi, i el consum per càpita, de set aletes, també com abans de la crisi. S'ha acabat la recessió.

A vostè li sembla que no, perquè continua menjant la meitat d'aletes que en els bons temps, però l'estadística no menteix: ha ar?ri?bat l'esperada recuperació, i ha estat gràcies al seu sacrifici. El meu reconeixement cap a vostè no te límits. Dues de les meves dotze aletes les menjaré pensant en vostè.

A què treu cap aquesta faula, que pot semblar per a alumnes de primària? Doncs intenta explicar per què, fa uns dies, sortien al mateix temps aquestes notícies: el PIB espanyol no para de créixer des de 2013, i ara ho fa de manera accelerada; el risc de pobresa va créixer dos punts a Espanya i un punt a Catalunya el 2014; i el mateix 2014 la Creu Roja d'aquestes comarques va haver d'atendre un 15% més de persones.

El PIB espanyol que no para de créixer és el consum global de pollastre de la faula. I les xifres de pobresa expliquen que la millora està molt mal repartida. Tan mal repartida que potser no se n'hauria de dir millora. Estem sortint de la crisi, si això és una sortida, molt més desiguals que quan hi vam entrar, i d'això ningú no n'hauria de presumir.