La darrera enquesta del CIS dóna una lleugera recuperació al PPen l'àmbit estatal. Malgrat tot, els conservadors en unes hipotètiques eleccions perdrien la meitat dels seus diputats. Del 44,63% de l'any 2011 passarien a un 28,2% en aquests moments. Només apropant-se als 140 escons podrien repetir mandat, però aquest xifra en aquestes moments sembla molt difícil d'assolir, per la qual cosa Rajoy seria el primer president espanyol que hauria de deixar el càrrec després d'una única legislatura.

Què ha passat? Tots els analistes coincideixen que la política e?co?nò?mica del PP ha estat positiva. Fa només quatre anys, Espanya patia una prima de risc desbocada, l'atur era impossible de frenar i les famílies gairebé no arribaven a finals de mes. Avui la situació ha can?viat i la recuperació és indiscu?ti?ble. Fins i tot en aquests propers mesos es podria rebaixar la xifra dels quatre milions d'aturats. La societat ha fet molts sacrificis, però els fruits comencen a ser evidents. Però malgrat aquestes millores, el PP ha perdut recentment la major part del seu poder territorial i feus populars tan consolidats com l'Ajuntament de Madrid, la Comunitat Valenciana o la Balear han passat a mans de coalicions d'esquerres que presenten programes que són l'antítesi dels plantejaments del PP.

És cert que la corrupció està castigant de valent els homes i dones de Rajoy. Els escàndols protagonitzats per afiliats madrilenys i valencians al costat dels Rato, Oliva i Blesa de torn foren letals. Difícilment qualsevol partit hauria sobreviscut a una allau de personatges que han aprofitat la militàn?cia per enriquir-se il·lícitament.

Al costat d'això, Rajoy no ha sabut mantenir les formes. Ha farcit el Senat dels líders recentment descavalcats a les urnes. Cal mantenir el tren de vida, peti qui peti. Així tenim a la Cambra Alta en un exili daurat Pedro Sanz, Rita Barberá, Alberto Fabra, José Ramón BauzáLuisa Fernanda Rudi. Evidentment, no fan ni faran res, però han de continuar amb un sou públic que avui és impossible en una empresa privada.

En un dels darrers consells de ministres, Rajoy ha nomenat l'ex-mi?nistre de Cultura José Ignacio Wert ambaixador a l'OCDE, malgrat l'oposició del cos de diplo?mà?tics. Ell havia demanat el càrrec, atès que s'ha casat fa poc amb l'exsecretària d'estat d'Educació, Montserrat Gomendio que des de l'abril està destinada a la seu parisenca de l'OCDE. La parella viurà una permanent lluna de mel en un palauet parisenc, amb dos major?doms, xofer, cotxe a la porta i més de 10.000 euros mensuals per al nuvi. Tot plegat, una vergonya.

Rajoy ha tornat a relliscar i ha donat munició a una oposició que pro?tagonitzarà els nous temps, mentre el PP romandrà com a hereu de les polítiques casposes i ràn?cies que els ciutadans ja no suporten. El president viu al marge de tot allò que passa al carrer i, malgrat que es passegi per Pontevedra amb pantalons curts, continua sense adonar-se que en poc més d'un any la situació ha variat de cap a peus.