L'any passat, Dargaud publicava l'últim àlbum de còmics de la sèrie Pablo, de Clément Oubrerie i Julie Birmant dedicats a la vida del jove Picasso. Els quatre toms recullen, amb un aire fresc i ben documentat, les corredisses del pintor i els seus amics pel Bateau-Lavoir. L'èxit de Pablo ha fet nèixer una nova sèrie de llibres il·lustrats, del mateix tàndem, dedicats al París de Picasso. Cada volum ens guia pels espais que sovintejaven el pintor i la seva colla, al mateix temps que recull els fets històrics, socials i culturals més rellevants viscuts per la ciutat a principis del segle XX.

Aquesta operació editorial, a part de refermar la importància de Picasso dins l'ecosistema artístic francès, demostra el gran valor que se li dóna a la historieta Pirineus amunt. No és un cas aïllat: fa tres anys, Dupuis treia una novel·la gràfica sobre Dalí. La va dibuixar Edmond Baudoin. Li havia encarregat el Centre Pompidou per reforçar l'antològica sobre el pintor empordanès.

A casa nostra, malgrat que ens omplim les galtes parlant de Dalí, Picasso o Miró, em costa d'imaginar que els sectors editorials o museístics podrien impulsar iniciatives semblants. No ho sé. Potser no hi ha pensat mai ningú. O potser ja en fem prou amb les aproximacions mel·líflues de la Pilarin Bayés. I amb el recurs fàcil (i més barat) d'anar traduint els còmics de França.

Catalunya, per sort, té un grapat d'autors capaços de sortir-se'n amb èxit de reptes similars. I si els empresaris i els centres d'art ?s'arreman?gues?sin, n'obtindríem uns àlbums excepcionals. On la creativitat, l'interès narratiu i el rigor flotarien de vinyeta en vinyeta.