Beates Germanes Fradera

Carles Roca Massó. SANTA COLOMA DE FARNERS.

Vaig ser un dels afortunats que, diumenge passat, vaig poder gaudir dels actes d'homenatge a les Beates Germanes Fradera a la parròquia de Sant Martí de Riudarenes. Tot el cerimonial: l'ofici presidit pel Sr. Bisbe Francesc Pardo, l'actuació posterior de la Cobla Orquestra la Principal de la Bisbal, i el refrigeri que es va oferir després, em va tocar el cor a mi i a la resta dels assistents. Que la gràcia de les Beates Germanes Fradera renovi en tots nosaltres la fe i la fidelitat a l'església gironina.

Els jocs

Joaquima Pellicer Solà. vulpellac.

Antany, quan venia el temps de la sega, els pallers i les bales de palla omplien les eres, i la mainada cabanes fèiem, amb elles jugà?vem, no ens calia gaire més.

Recordo que tots érem divertits i alegres, enèrgics i entremaliats i, amb els nostres jocs i corredisses omplíem d'alegria els carrers i places de la ciutat. Ara tot ha canviat.

Els jocs i les joguines actuals res a veure tenen amb els d'abans, ara predominen els mòbils i la informàtica; l'electrònica en general. Ara, la canalla juga davant d'una panta?lleta que els hi va dictant cada pas que fan. Diuen els entesos d'avui dia que això és el progrés!

Són altres temps, deia el meu pare, que era un home de costums tradicionals i molt prudent. La vida evoluciona molt de pressa, repetia constantment. Això és imparable i no pot acabar bé.

No som una secta

Jaime Serrano de Quintana. President de l'Associació Cultural Gerona Inmortal.

El passat dia 30 de juliol, en aquesta secció, el senyor Joan Boronat Lecha respon a la nostra carta apareguda el dia 25 del mateix mes, en defensa de la Bandera Espanyola.

No anem a replicar tots els seus arguments per raó d'espai. Simplement volem fer palès que el nostre replicant ens ha defraudat. Havíem tingut amb ell -en aquest mateix diari- altres polèmiques del mateix signe i honradament, el consideràvem una persona posseïdora de formació històrica i nivell cultural -encara que discrepéssim- i fins i tot no ens hauria disgus?tat conèixer-lo personalment, però amb la contestació al·ludida, acudint a la desqualificació personal d'una manera tan arbitrària i de mal gust, no només ens ha sorprès, sinó que també ens ha decaigut la seva imatge.

No, senyor Boronat, l'associació que presideixo no és una secta, concepció que independentment de la seva arrel etimològica -en la qual no anem a entrar-, en el sentit usual presenta una concepció absolutament pejorativa. Senyor Boronat: Cultural Girona Immortal no té cap caràcter sectari.

No capta socis mitjançant formes sinuoses o coercitives, ni tampoc està dirigida a obtenir i / o propiciar fins ocults. La seva línia -encara que no li agradi- és diàfana, com tampoc aquella persona que pels motius que fos decidís donar-se'n de baixa, no seria obstaculitzat en la seva lliure opció i molt menys assetjat per això.

En conclusió; una de dues, o el Senyor Boronat no ens coneix i per tant parla sense cap fonament, la qual cosa és una irresponsabilitat, o en cas contrari va a la injúria i a la calúmnia, el que és molt pitjor.

Senyor Boronat, ens ha decebut vostè. Fins i tot en la seva categoria d'adversari ideològic.

El golfet de Calella de Palafrugell

Glòria Pons Saez. girona.

El golfet de Calella de Palafrugell és una de les cales més boniques de la Costa Brava. Ara mateix s'hi està construint, al cim del penya-se?gat, just al costat de l'espai natu?ral del Cap Roig. El volum de formi?gó que es veu des del mar, a pocs metres de la platja, és impac?tant i desproporcionat. Res a veure amb l'entorn. Quan les obres esti?guin completament acabades se?rà un xalet de luxe, possiblement la residència d'estiu d'algú important. L'Ajuntament ha fet tot el pos?sible, urbanísticament parlant, per poder autoritzar el projecte: augmentar l'aprofitament de la fin?ca, permetre més alçada i deixar que l'edificació se situï prop del penya-segat. Tot plegat perquè els somnis del propietari es facin realitat, encara que aquests, malauradament, no siguin compatibles amb l'interès general de preservar el nostre paisatge costaner, garan?tir el traçat del camí de ronda pel litoral i evitar afectacions al talús del penya-segat.

A Josep M. Corominas, alcalde d'Olot

FRANCESC A. PICAS. la jonquera.

Hem llegit que l'Ajuntament d'Olot ha acordat construir un mo?nument a Lluís Companys. Un error imperdonable. Del 1936 al 1939, sota el govern de Companys, s'implantà a Catalunya un règim anarcomarxista on foren as?sassinats cinc bisbes, més de 2.500 sacer?dots, cremades les esglé?sies, usurpades les fàbriques i, perseguits els empre??saris i assassinats els polítics, entre ells els diputats i regidors de la Lliga Cata?lana, el partit de Francesc Cambó. Si en aquells anys ha?gués existit Convergència Demo?cràtica, tots els seus diputats i regi?dors hau?rien estat destituïïts i assas?si?nats. Senyor Alcalde:?voleu fer un mo?nument al presumpte homeier dels suposats diputats i regi?dors de Convergència Democràtica?