Gràcies, Coelho

12.08.2015 | 09:25
Gràcies, Coelho

Ens encanten les citacions. Potser perquè confiem molt en la inspiració aliena, o directament perquè som una mica mandrosos, tendim a buscar en les paraules de tercers el resum d'allò que pensem, o bé definir amb elles estats d'ànim que no encertem a etiquetar. En temps de xarxes socials, i de consulta desaforada a internet, les citacions viuen en un permanent equívoc, ja que és molt fàcil trobar una mateixa frase atribuïda a tres pensadors diferents. Això passa, per exemple, amb Woody Allen, Oscar Wilde i Groucho Marx, visionaris de verb afilat que es presten a confusions sobre les seves declaracions, possiblement perquè comparteixen una mateixa i incisiva manera de veure el món. També hi ha les citacions descontextualitzades, aquelles que formen part d'un discurs que poc o gens té a veure amb el sentit de la frase però que, fora del seu àmbit narratiu, funcionen com a invectives sense tenir en compte el seu veritable abast. Entre totes les categories, entre totes les frases susceptibles de cita, n'hi ha unes que són insistents, omnipresents, i que se sintetitzen en un sol cognom: Coelho. Hi ha qui el venera amb una efervescència devota, perquè les seves màximes omplen murs de Facebook i perfils virtuals talment com si les seves ocurrències tinguessin el superpoder d'alterar el cosmos i conduir-nos cap a un èxtasi col·lectiu. Però si un poder té realment aquest home és el d'alterar l'humor: per a alguns, veure escrites les seves obvietats adoctrinadores és sinònim de voler veure la pel·lícula de Bruce Willis amb la màxima dosi de frivolitat i destrucció possible. Fa la sensació que aquest senyor, que parla amb un convenciment megalòman digne d'estudi, va prefigurar l'existència de Twitter i es va dedicar a preparar sentències de 140 caràcters per accelerar l'apocalipsi en la seva accepció més bíblica. És llegir les seves artificials dissertacions sobre l'amor, la por, les disjuntives i els somnis, i tenir ganes de proclamar als quatre vents que ets un eixelebrat que pensa per ell mateix, improvisa sobre la marxa i somia ovelles elèctriques. Gràcies, Coelho.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook
Enllaços recomanats: Premis cinema