De margarites i altres còctels

«Si t'agrada aquesta copa és perquè també t'agraden els gustos salats i llavors t'agradarà llepar la sal»

12.08.2015 | 09:25
De margarites i altres còctels

Un margarita porta tequila, triple sec i suc de llimona. El triple sec és un licor dolcet fet amb pells de taronja: els més coneguts són el Cointreau i el Grand Marnier. El margarita se serveix amb una copa molt semblant a la copa còctel (la dels Martinis amb una oliva) però amb una ondulació als costats: és una mena de copa còctel amb un aire de les nostres copes de cava dels anys setanta -llavors en dèiem xampany-. Tot i que s'hi poden servir d'altres còctels curts, com el daiquiri, se'n diu copa Margarita. Sostenir un margarita ja és un plaer per si sol. Un margarita en un got de tub, en una copa globus o en un zurito no pot existir: deixaria de ser un margarita immediatament.

Com que el triple sec ja és prou dolç, aquest còctel no porta mai sucre. En canvi, com que el primer ingredient és el tequila, porta sal i li queda molt bé. La sal va enganxada al voltant de la copa. Per engan?xar-la, el bàrman mulla una mica la vora i després la posa de caps per avall a sobre d'un pilonet de sal. És molt important fer aquesta opera?ció abans d'haver-hi posat el còctel a dintre. La sal del margarita no és la sal fina de la taula, és una sal més gruixuda. Si t'agrada aquesta copa és perquè també t'agraden els gustos salats i llavors t'agradarà llepar la sal. No es llepa com si llepes?sis un gelat: són petites llepades gai?rebé imperceptibles, amb la col·labo?ració dels llavis, fetes sempre amb discreció entre glop i glop. Quan tens un trosset de sal desfent-se a la boca et vénen ganes de tancar els ulls perquè el contrast de la sal amb el tequila i la llimona i el triple sec és un plaer.

Els margarites no es beuen mai al bar Manolo i els entorns general?ment són tant interessants com la copa en si: se solen beure en un local de jazz encoixinat i vellutat o en una terrassa a Eivissa. Tampoc es beuen amb una samarreta de Greenpeace ni amb botes del Dechatlon: beure's un margarita dema?na sentir-se una mica sexy i si quan surts de casa ja saps que te'l beuràs segur que sense adonar-te'n et vindrà de gust posar-te a?que?lla camisa o aquell vestit o a?que?lles sabates que. Si estàs acompanyat, la copa de la persona del costat és molt important: l'acompanyant s'hauria de beure un altre margarita o un altre còctel curt i estaria molt bé que en un acte de creativitat i innovació procurés evitar el gintònic. Si es beu una canya o un carajillo, la cosa no funciona.

Si us agraden els còctels i us agrada llegir, voldreu saber que els margarites eren la beguda perferida de Jack Kerouac i que Hemingway, en canvi, bevia daiquiris. Bukowsky era de boilermakers (cervesa amb whisky, vodka o tequila) i Carver era un fan dels bloody mary. Burroughs bevia vodka amb cocacola, Truman Capote era aficionat a l'screwdriver (vodka i suc de taronja) i F. Scott Fitzgerald bevia gin fizz. La meva estimada Dorothy Parker no bevia margarites però bevia clover clubs, whisky sour i martinis i un dia va dir: m'agrada fer un martini, i dos encara més; amb tres, acabo a sota la taula; amb quatre, a sota el meu amfitrió. (Jo només en faig un, eh?)

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook
Enllaços recomanats: Premis cinema