Des que va néixer, Felipe González va dient cada dos per tres que el PSOE ha de girar al centre. L'expresident del Govern ha advertit en un discurs de recepció del IV Premi Manuel Clavero dels riscos que «a Espanya s'està abandonant l'espai de la centralitat política» i ha afegit: «Tant de bo no el perdem». González també s'ha ficat amb els partits nous: «S'ha de ser més tolerant amb les tonteries dels partits nous», pel que sembla les tonteries dels partits vells són intrínseques. Sobre Ada Colau ha dit: «Proposa que Barcelona sigui un parc natural, sense turisme, ni congrés de mòbils. La seva proposta és la més exitosa i ho puc entendre. Repeteixo: s'ha de ser tolerant». Sempre és millor un parc natural que el gas natural. Oi?

Com tothom sap, Felipe González va construir els fonaments de l'Estat de benestar a Espanya, no entenc què li ha passat. Cal recordar que va ser Ernest Lluch, com a ministre de Sanitat, qui va fer de la sanitat un dret universal. Ara que s'està intentant liquidar no s'entén que González en sigui un dels principals instigadors. És com si es fes l'harakiri.

Felipe ha anat tant a la dreta, tant a la dreta, que ara no es cansa de repetir com un mantra que cal anar al centre, en això té raó. No té cap sentit que el PSOE sigui el segon o tercer partit de dretes, s'ha de centrar, és a dir cal que vagi a l'esquerra, lloc on va néixer. O ho fa ràpid o acabarà desapareixent com el PASOC grec.

El socialisme català i espanyol no farà res de bo fins que no s'atreveixi a fer optar a Felipe González entre ser conseller delegat de Gas Natural i de Carlos Slim o ser militant del partit.

El socialisme democràtic és més necessari que mai, fins que personatges com Felipe no entenguin que no és ètic voler influir des del partit socialista en la política espanyola, al mateix temps que és conseller delegat de Gas Natural, no aixecarà el vol. Els vells militants de Suresnes això ho sabien.

A Catalunya i a Espanya es necessita un partit socialista que ocupi el lloc que li correspon: la defensa des del socialisme en democràcia de les classes populars.

I per acabar us diré un secret, el centre és un espai indefinit entre la dreta i l'esquerra. De fet el centre no existeix, és el refugi dels covards que no gosen amenaçar la posició dels poderosos.