Cartes

15.08.2015 | 06:30

Aplec Internacional de la Sardana
a Torí
Joan Gironès i Muñoz. vilablareix.
Gent de Girona hem sigut uns ambaixadors participant i donant a conèixer la cultura catalana a Torí, on es va celebrar l´Aplec Inter­na­cional que des de fa 28 anys organitza l´Associació Adifolk. Haig de dir que a pesar dels moments que vivim d´excitació patriòtica, si no hagués sigut pels membres de les colles Sardanistes, Castellers, Bastoners, Gegants, Falcons, Esbarts, el Grup Voramar i membres de les dues Cobles érem quatre gats, això sí, els torinesos que passejaven per la plaça San Carlo varen gaudir, i molt, amb els especta­cles aplaudint generosos les actua­cions.
La nota: el divendres a la tarda, deambulaven ignorats tres perso­natges, l´un, deien, era el President de la Diputació de Girona (res a dir) amb dos més que buscaven afanyosament ser reconeguts, un d´ells (sí que el tenia identificat) tristament famós pels articles crítics i polèmics a la premsa, despotricant i desprestigiant a tort i a dret els dos antics Presidents que teòricament eren els seus caps. No discuteixo si era veritat o no, però en la meva opinió, el seu final ha estat lamentable tirant-se enrere del que va dir. Poca credibilitat ha de tenir el personatge, com es diu «Dime de lo que presumes i te diré de lo que careces». La seva feina a Torí va ser acompanyar fins al primer banc reservat de l´Església de Sant Filipo Neri, on se celebrava un concert, el teòric President, per de seguida girar cua i sense temps d´arribar a la porta de sortida es varen treure l´americana del vestit i, apa, adéu.
A aquest senyor que va denunciar malversació de fons públics, cobrar sense assistir a plens i d´altres malifetes, li pregunto: La despesa turística, qui la paga? El President no pot anar sol?

La crònica d´Albert Soler sobre Bustamante
claudia mora. badalona.
Hola, m´agradaria donar la meva opinió sobre l´escrit del periodista que treballa en aquest diari.
Milions de periodistes estan ­sense feina i aquest senyor Albert, que va ser enviat per cobrir el concert de David Bustamante aquests dies passats, no tenia ganes d´anar-hi.
Doncs per escriure això millor que no hagués escrit res, perquè en comptes de semblar graciós aquest periodista ha fet pena, i és una llàstima per tots els periodistes bons que podrien haver cobert aquesta notícia que pel que sembla no és d´interès per aquest home. Però tant el senyor David Bustamante, com els següents artistes que actuen en el mateix escenari durant aquest estiu atreuen gent de tot Espanya i, no ho sé, però això fa diners.
I en comptes de criticar que si això o allò altre del senyor David Bustamante, per què no es mira ell mateix?
Perquè jo m´he sentit ofesa i si jo fos directora d´aquest diari, aquest «periodista» no escriuria més!!
Perquè hauria quedat millor dir: «la pluja no acompanyava i va haver-hi molts fans, alguns d´ells amb missatges en pancartes», i no les bestieses escrites.
A tot això jo sí que demano disculpes si ofenc amb l´escrit, però és la primera vegada que escric en un diari, i és que l´article d´aquest senyor m´ha pogut. Gràcies i una salutació.

Girona, la ventafocs
Enric Mestres Girbal. tossa de mar.
 Diuen que quan dos es barallen el que en surt més mal parat és el tercer, i això és el que ens ha passat als gironins amb l´aeroport. Aquesta petita reflexió ve a propòsit de la notícia apareguda al DdG sobre el gran èxit de l´aeroport del Prat i la davallada del de Vilobí.
Barcelona, envejosa de Madrid, també va voler construir una nova Terminal que li donés prestigi, però, com que no hi havia prou clients, va decidir agafar els que anaven a les «botiguetes» de Reus i Girona. La Generalitat, artífex d´a­questa jugada, es va equivocar de mig a mig, com també ho va fer, amb mentalitat de «senyor Esteve», quan va decidir fer l´estació del TAV al centre de la ciutat.
Girona, per la seva situació i per les grans facilitats d´aparcament i comunicacions (malgrat l´absència de l´AVE), hauria hagut de ser el referent aeri de tot el nord-est espanyol i del sud-est francès, lloc que amb molta visió de territori, està agafant l´aeroport de Perpinyà. Però Barcelona, amb el seu afany de figurar, ha convertit Girona en la ventafocs i els gironins, en esclaus de la seva prepotència.
Potser ara que vénen eleccions, la gent de les comarques gironines reaccionarà i recordarà que per anar a Londres calien més o ­menys 3 hores (viatge, aparcament, embarcament i vol) mentre que ara, gràcies a la Generalitat, en calen aproximadament 6€ si no et perds per Barcelona i els aparcaments del Prat.
Crec que el nou eslògan podria ser: Junts per recuperar l´aeroport.

El «top manta»
em fa gràcia
joan enric carreras mercader.
Bellcaire d´Empordà.
Quan llegeixo que als «top manta» els han «confiscat material falsificat» em faig un tip de riure i més coses. Us puc assegurar que en qualsevol mercat setmanal de la nostra província hi ha parades senceres de productes amb marca que són una simple imitació, no cal dir marques, ni logos, pots comprar un «jersei del cocodril» per 10 euros, sense cap vergonya i amb tots els colors disponibles com els autèntics, i si saps enrotllar-te un dia de poca gent, te l´emportes per 5 euros (jo ho he fet). Pots comprar bosses de renom o rellotges sense cap vergonya o les ulleres de moda per 3 euros. De fet, no hi ha qua­si cap parada de productes que no siguin còpies, però és clar, suposo que aquests «firai­res» paguen el cànon de l´Ajuntament, i els «top manta» imagino que no paguen res, i per això tenen ordre de «crida i cerca», perquè als del material d´imitació els importa un rave si és original o no. O potser la Sra. del Sr. Alcalde no va al mercat? Bé, sóc massa agosarat, el Sr. Alcalde el «jersei del cocodrilo» el porta de la botiga oficial a 80 euros si és el disseny clàssic de fa temps, o de 120 euros si és «últim disseny». Ja veus, a mercat en pots comprar 12, i és totalment legal, i no ho sé, però paguen IVA? Ja em respondrà «alguna autoritat». Bon estiu.

Que no hàgim
de dir: tothom
ja ho deia!
Llorenç Pont i Boix. anglès.
A qui correspongui: Necessito urgentment ajuda! Sóc la muntanya de Sta. Bàrbara, situada al municipi d´Anglès, comar­ca de la Selva, i em sento molt estimada per tots els veïns, que generalment em cuiden molt bé. Cada any m´organitzen un aplec i inclús un grup de voluntaris ha arreglat la meva capella, on es poden quedar a dormir totes aquelles persones que pugen a visitar-la. Però, de tant en tant, ve gent que es veu que no m´estima perquè arriben amb les seves màquines, em tallen els arbres i em deixen els boscos i els camins plens de branques, fins que aquestes es podreixen. Ara això ha tornat a passar i jo tinc por, molta por, per què qualsevol dia un accident fortuït faci que tot s´encengui i els meus boscos desapareixien sota les flames. La meva germana petita, on hi ha la capella de Sant Amanç, m´explica que ella es troba encara pitjor que jo.
Com que fins ara sembla ningú hi dóna prou importància, és per això que m´he decidit a escriure aquesta carta. Ajudeu-me!

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook
L'últim El més llegit
Enllaços recomanats: Premis cinema