comprenc la indignació contra el dentista californià que ha matat el lleó més famós de Zimbabue, enganyat per fer-lo sortir de la reserva natural on vivia protegit, i que un imbècil gaudís pagant 55.000 $ per assagetejar-lo com a l'Edat Mitjana. De moment el dentista s'ha quedat sense clients encara que també es diu que les zebres de Zimbabue han acollit amb satisfacció la notícia. De debò, no sóc caçador de lleons, elefants o perdius, prefereixo els safaris fotogràfics, però he viatjat prou per l'Àfrica per saber que les espècies amenaçades sobreviuen millor en llocs on la caça està regulada i rendeix beneficis que permeten mantenir parcs i vigilants, que en països on els furtius campen a la seva sense obstacles.
El que no comprenc és que es doni més atenció a aquesta notícia, amb la imatge de Cecil reproduïda a l'Empire State Building, que al nen palestí de 18 mesos cremat amb un còctel molotov per colons israelians d'un assentament il·legal (el 2014 hi va haver 110 actes violents protagonitzats per colons i ningú ha estat detingut). El seu nom era Alí Dawabsha i confesso que hauria preferit veure la seva carona innocent sobre la façana del famós edifici novaiorquès. O la d'algun dels milions de refugiats que avui vaguen pel món a la recerca d'una llar que substitueixi el que van haver d'abandonar per la guerra o per la fam. Només de Síria n'han fugit quatre milions de persones. Les xifres són esgarrifoses ja que es calcula que 200 milions d'éssers humans voldrien emigrar. La culpa la tenen les guerres, la fam (no aliena al canvi climàtic) i l'extrema pobresa en què viuen milions de persones. És una tragèdia que té arrels humanes, som nosaltres els que l'hem creat i està a les nostres mans posar-hi fi... si som capaços de fer un món més just, amb menys odis i on la cobdícia d'alguns no es converteixi en misèria per a molts, com ha recordat el Papa Francesc en vincular la sobreexplotació dels recursos pel primer món amb la fam de molts que viuen en països pobres.
Vivim un món injust i salvatge on nens són assassinats al seu bressol per odi, altres per ser gais o per ser diferents pel seu sexe, religió, cultura o color de la pell... i altres, molts més, moren diàriament en guerres les víctimes "col·laterals" de les quals són sempre civils innocents. Milions moren diàriament de pura fam.
Per això, no té res d'estrany que siguin milers els que intenten fugir de tant horror i aprofitin les bonances de l'estiu per intentar arribar a les costes europees, tot i que aquí el Telenotícies doni a la seva tragèdia el mateix relleu que a un permís carcerari d'Isabel Pantoja. En el que portem d'any més de 2.000 persones han mort en intentar-ho i només en els últims dies s'han rescatat més de 4.000 refugiats prop d'Itàlia. Qualsevol dia ens pot passar a nosaltres el mateix si la situació a Algèria o el Marroc es compliqués. Imagineu una cosa semblant al costat de Mallorca, Alacant o la Costa del Sol? No voler veure els problemes no els soluciona. Són xifres esgarrifoses que exigeixen a crits solucions globals, començant per una política migratòria comuna de la Unió Europea, que tots diem desitjar per després rebutjar les quotes d'asilats que la Comissió intenta assignar, o fer-nos el garrepa amb els suports reals (no verbals) a Frontex (l'agència europea que s'ocupa d'això), ara que es deixa per al novembre una reunió a Malta que tracti el problema. Ara estem d'estiueig. Construïm murs com si això solucionés el problema, Espanya els fa entorn de Ceuta i Melilla, Israel al·lega raons de seguretat (i de pas es queda amb terres alienes) i Hongria per frenar els immigrants romanesos i búlgars, mentre França expulsa els gitanos i tracta de blindar amb els britànics el túnel de la Mànega, on també moren emigrants. En un terrat londinenc va aparèixer un cadàver que se suposa caigut des del tren d'aterratge d'un avió que venia de Sud-àfrica. I a Dresden, Alemanya, s'han produït els primers atacs de la població local contra els centres d'acollida. És terrible. Occident no pot ser una illa d'opulència envoltada de famèliques legions i de murs cada vegada més alts. La xenofòbia és producte de la por, de la ignorància o del fanatisme. Es cura amb educació. Les emigracions massives són conseqüència de les guerres i de la injustícia en la distribució de la riquesa. Que una Europa envellida no ho vegi (encara que tampoc la solució estigui sol a les seves mans) no solament és egoista i miop sinó suïcida perquè la seva pensió de jubilació, sí, no miri a una altra banda, la seva, depèn en últim terme que Espanya creixi i vinguin emigrants.
Els Estats Units són el país que millor integra els immigrants ja que el van crear ells en fugir de les guerres de religió europees. De fet els han integrat tan bé que fins els hispans, els últims a arribar, han sobrepassat en nivell de vida als afroamericans... encara que aquests no van arribar com a emigrants sinó com a esclaus. I encara hi ha energúmens com Donald Trump que anomena lladres i violadors (!) els immigrants mexicans. En la meva opinió no té cap possibilitat d'arribar a ser president dels Estats Units però gela la sang que un paio així lideri les primàries del partit Republicà.
