en una pizzeria del Trastevere romà un gran rètol anuncia: "Bacallà arribat cada dia per via telefònica". És una broma, és clar. En canvi, no seria cap broma la frase "aconsegueix-me el telèfon per llegir el diari".

Fa com qui diu quatre dies, l'última novetat eren les investigacions sobre el "paper electrònic". Es tractava d'aconseguir un conjunt de pantalla i ordinador de format ampli però extremadament prim i flexible, és a dir, amb l'aparença d'un full de paper, en el qual es carregarien i visualitzarien textos i imatges com en un diari. La gent es podria carregar l'edició del dia abans de sortir de casa, o en algun tipus de quiosc, i la portarien plegada a la butxaca per desplegar-la i llegir-la al metro o durant la pausa de l'esmorzar. Es tractava de superar el principal obstacle de les edicions digitals que començaven a treure els diaris: la seva limitació a l'ordinador de sobretaula. Llavors no es parlava de tauletes. No era de rebut que les noves tecnologies fossin per darrere de les antigues, darrere de Gutenberg, en portabilitat.

Abans que aquestes investigacions generessin productes comercials, van aparèixer els dispositius portàtils: el lector de llibres electrònics, la tauleta, i finalment el telèfon intel·ligent o smartphone, que es va imposar com el punt de convergència tecnològica del qual tant s'havia discutit. Telèfon, ordinador en xarxa i televisió, tot en un i en la butxaca. Una cosa capaç de revolucionar els usos i costums socials en les seves múltiples vessants: treball, oci, informació, ensenyament, relacions... fins i tot l'etiqueta social s'ha vist afectada. És de mala educació caminar responent missatges o actualitzant el perfil quan s'està de xerrada amb els amics? El nou mòbil ha realitzat el miracle de la ubiqüitat abans reservada als escollits de Déu, com a Sant Martí de Porres. Un pot estar de cos present amb la quadrilla al bar, i en animada xerrameca digital amb altres tres penyes disperses per l'orbe.

El canvi afecta de ple al negoci de les notícies. Primera premissa: el mòbil guanya terreny acceleradament com a mitjà d'accés a Internet en general i a les xarxes en particular. Segona premissa: Internet en general i les xarxes en particular guanyen terreny com a mitjà d'accés a les notícies. Conclusió: el mòbil guanya terreny com a mitjà d'accés a la informació d'actualitat, al que passa, a les notícies, aquest producte tan car de produir pel que s'esforcen les redaccions dels diaris, ara per ara les més dotades en nombre de professionals.

El New York Times va voler subratllar la importància del mòbil amb un experiment: durant una setmana va bloquejar l'accés a la seva pròpia web des dels ordinadors de la seu central. Quan un periodista hi intentava entrar apareixia a la pantalla un text suggerint que provés amb el mòbil. Fa quatre dies que es va generalitzar -i no a tot arreu- la consigna "primer a la web!", i ja se ?substitueix per "primer a l'app!".

Als qui ens vam alfabetitzar llegint grans pàgines de diari que feien olor de tinta i permetien diversos nivells d'aproximació -una primera amb imatge de conjunt que jerarquitza els temes; una segona als titulars; una tercera als sumaris, destacats i peus de foto, i per fi la lectura de les notícies seleccionades durant el procés de aproximació-, el web ja ens va semblar una reducció estètica i un estrenyiment de la panoràmica. Ara ens haurem d'acostumar al mòbil, que no compon pàgines perquè no en té, sinó que fa lliscar les notícies una per una, totes amb un aspecte semblant.

Ens envaeix un sentiment de pèrdua, però això és el que hi ha. Al fabricant de notícies li ha d'importar el que consumeix el seu públic, i si el públic consumeix mòbil, doncs a treballar en això. Cal suposar que mentre quedin uns quants lectors del vell paper, aquest no desaparegui encara. Multiplataforma es diu la figura.