Dimissió inajornable

18.08.2015 | 10:28

És impensable que un ministre amb l'experiència de Jorge Fernández Díaz pugui cometre el gravíssim error de rebre en les condicions actuals al seu despatx oficial Rodrigo Rato. Ningú no es creu les explicacions donades en seu parlamentària. I ningú no es creu les declaracions fetes per alguns alts carrers del PP.

El diari madrileny El Mundo va ser qui esbombà la notícia, mentre el ministre amagava la trobada de la seva agenda oficial. I pensar que al llarg de les darreres hores alguns populars destacaven el llum i taquígrafs del tète a tète amb tot el cinisme del mónÉ Publicada la cita, Fernández Díaz va emetre una nota de prensa a on es veié obligat a reconèixer la informació periodística. Era impossible matar el missatger. I des d'aquell moment, resta el protagonista enfangat per a tota la legislatura.

El ministre no és un imprudent ni un irresponsable. Tota la vida s'ha dedicat a la política i hom no es creu que pugui cometre una relliscada d'aquestes dimensions. En qualsevol país democràtic, el ministre ja hauria estat cessat. Rebre un imputat per delicte fiscal i blanqueig de capital en seu oficial és realment una autèntica provocació a milers de persones que han perdut tots els seus estalvis pel cas Bankia. Rato avui és el símbol de les preferents, els deshaucis i del desfalc en les caixes d'estalvi. Però alguns alarmants silencis fan pensar que Fernández Díaz complí instruccions i es veié obligat a rebre Rato. No oblidem que té molta informació i que era un dels candidats a substituir Aznar al costat de l'actual president i Mayor Oreja.

El ministre justificà a les Corts espanyoles que l'únic motiu de la reunió fou la seguretat. Rato diu que rep amenaces a les xarxes socials i tem per la seva integrita física.

Tot plegat, lamentable perquè al llarg d'aquest estiu s'han vist imatges de Rato en Vespa pels carrers de Gijón, a les Balears capbussant-se a la Mediterrània des d'una embarcació de luxe al costat d'una jove periodista i en un distingit club de regates asturià.

Doncs no. Les paraules del ministre no s'aguanten per cap costat. I això que és un senyor de l'Opus, de missa diària i que no hauria de dir mentides.

La reunió és un gravíssim error. I no voldríem creure que Rato accedís a l'íntim col.laborador de Rajoy per tal que intercedís en les investigacions de l'UCO de la Guàrdia Civil. El tracte de favor rebut per Rodrigo Rato és immoral. Una de les persones més odiades pels espanyols rep honors en seu ministerial. De debò, incomprensible.

Però i si Rato, ara que es veu acorralat, amenacés amb estirar de la manta? Podria ser que aquest fos el motiu de la reunió o contràriament no s'entén res i menys quan el president palesa una comprensió absoluta envers el ministre.

El PP ja pot anar fent canvis de cares com LevyCasado per anar a les televisions. No cal que s'hi esforcin massa mentre la vella guàrdia conservadora tanqui files i sigui incapaç de fer net, abonant l'opacitat. Sembla com si tinguessin dret a tot. I Fernández Diaz confon un despatx oficial amb una finca privada. Mentre sigui ministre té el deure de defensar la globalitat dels espanyols, fins i tot d'aquells que foren arruïnats pels tripijocs del senyor Rato. Ja sigui per incompetència, per imprudència, per complicitat o per ineptitud, el ministre de l'Interior hauria de cessar immediatament. El seu càrrec és incompatible amb sembrar dubtes. Però ja se sap que en aquest país el verb dimitir no apareix en la majoria de manuals polítics.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook
Enllaços recomanats: Premis cinema