· CARTES

Cartes

Les cartes que els lectors enviïn a aquesta secció han de ser originals i exclusives i han d'arribar mecanografiades (amb una extensió màxima de 20 línies), signades, amb el número de DNI, adreça i telèfon de l´autor. No es publicaran cartes signades amb pseudònim ni amb inicials.

Les cartes es poden enviar per correu electrònic, a l'adreça opinio.diaridegirona@epi.es

19.08.2015 | 09:34

Vull votar
ANALIA COSEANO. girona.

Sóc una ciutadana de nacionalitat italiana que fa més de 13 anys que viu a Girona, que treballa, paga impostos, té un pis i la feina a Girona i que té fills que també han crescut, estudiat i actualment treballen a Girona. Per tant, la meva intenció és continuar vivint a Catalunya.

Haig de dir que estic decebuda, emprenyada. No tinc permès votar en aquestes properes eleccions al Parlament perquè sóc italiana. Com és possible que a la UE ens deixin moure'ns, viure, treballar, fer negocis, etc en qualsevol país de la comunitat i no ens deixin expressar la nostra voluntat al moment de decidir qui ha d'administrar (ciutadanament parlant) la nos?tra vida? És discriminatori i injust.

Jo puc decidir qui administra Itàlia sobre problemes i situacions que no tenen res a veure amb la meva vida i no puc prendre cap decisió referent al meu entorn...

Se'm demana que canviï de nacionalitat... Per què haig de renunciar a les meves arrels? Què té a veure una cosa amb l'altra? Som ciutadans com qualssevol altres ciutadans nascuts en aquesta terra. Sentim i ens esforcem pel país exactament igual... Si us plau, m'agradaria que se'ns inclogui. S'hauria de revertir aquesta injustícia.

Al cor de les nostres societats
Jesús Domingo Martínez. girona.

Penso que el gihadisme continuarà intentant atemptar en sòl europeu perquè d'aquesta manera internacionalitza la por. La lluita contra aquest terrorisme es lliura en molts fronts: policial i legislatiu, diplomàtic i cultural. Però es lliura sobretot en el cor de les nostres societats, cridades a recuperar la seva fibra moral i espiritual per derrotar l'arrel del monstre.

Resposta a Carlos Arbós sobre cala Banys
Clara Perxachs i Juandó. Vidreres.

En l'escrit del senyor Carlos Arbós del dia 11 d'agost d'enguany hi ha una sèrie d'afirmacions que m'agradaria contrastar. Sempre ha estat un lloc distingit i ens ha servit per educar-nos en molts sentits, no només en les descobertes pròpies d'una època de la vida (de l'altre sexe, del romanticisme, dels secrets compartits amb els i les amigues, dels grans moments privats i públics...): cala Banys ens va educar el gust. Allà els licors no són falsejats: Els primers còctels (o cocktails) i long drinks els vaig prendre allà. Molta gran música de jazz i de tota mena només la sentia allà, o a ràdio Luxemburg. El local era i és un lloc cuidat, impecable, còmode i maquíssim. Això, ja per començar, no té preu.

Cala Banys és una interacció entre la natura i els seus propietaris. Si no hi hagés hagut en Pep, l'Anna Rosa i el seu fill, allò que era un canyissar arran de mar que el besavi va comprar perquè hi pasturessin les cabres, ara no seria aquest esce?nari idíl·lic. En el millor dels casos, tractant-se de Lloret, seria un mar de plàstic amb ferums dubtoses de menjars no menjables. Això sí, el preu per un còctel posat en una copa «generosa» amanida de cinc-cents mil colors i olors -cap de veritable- seria molt baix; i se'l podria fer allargar una bona mitja hora, atesa la quantitat de gel que hi hauria.

Senyor Arbós, si vostè és de Lloret, miri a l'altra banda de la Dona Marinera i feliciti's per tenir a casa seva el millor local de la Costa Brava... i més enllà. Es deu moure poc per dir que els cambrers no són uns bons professionals. Vagi a prendre alguna copa a molts llocs de Sant Feliu, Platja d'Aro, s'Agaró, Palamós; Costa Brava amunt... o Barcelona...

Parlant de Barcelona: a can Boadas sí que duren els daiquiris... pe?rò van carregats de gel pilé! (o hi ana?ven quan vaig deixar d'anar-hi). Un cocktail és una copa curta carregada de males intencions (per això agradava tant a Hemingway, i molts altres) i no de glaç. S'ha d'haver refredat la coctelera o la copa, segons els còctels... i mai a l'agost no la pot fer durar més de cinc minuts. Si no, prengui's una caipirinha, un mojito, o un long drink.

L'escoltaria si em parlés de la qualitat de la llimona, que en alguns llocs, destrossa el combinat, no és el cas que m'ocupa.

Tampoc sap que la copa per al daiquiri a cala Banys és més gran que la del Floridita i de les que comunament s'utilitzen en cocteleria per a aquesta combinació.

El tema de la història del daiqui?ri, miri, vol que li digui... a cala ?Banys com a tot arreu, pot obrir Google i buscar: Un dia d'agost el més pacient dels bàrmans pot, enmig de l'onada de feina, ser menys atent que de costum, que no menys eficient.

Penso que ha utilitzat el bar Cala Banys com una excusa per poder-nos mostrar que sap moltes coses. El savi lloretenc, però, tampoc és vostè. Llegeixi els escrits del pare de la mestressa: Esteve Fàbregas i Barri. El seu escrit li fa ensenyar la cua, senyor Arbós: un cocktail de coloraines.

L'autoservei va en augment
Lluís Torner i Callicó. girona.

D'un cert temps cap aquí, es va incrementant el nombre d'empreses i serveis que van implementant el sistema de l'autoservei, és a dir allò que en castellà se'n diu el: Sírvase usted mismo. Talment com allò tan impersonal d'aquells serveis telefònics atesos per una veu metàl·lica, que et va dient i/o preguntant els passos que has de fer.

Tant una cosa com l'altra, a part de la fredor que comporta, i que a voltes resulta gairebé com una mena d'imposició té, com a principal finalitat una clara reducció de personal. A manera d'exemple, trobem: Les grans superfícies, algunes benzineres, entitats financeres, telefònica, etc. Ara també, segons sembla, està començant a implantar-ho la Renfe, ja que diu que, en determinades línies, han començat a cobrar una comissió als que vagin a comprar el bitllet per finestreta. Ah! I no ens oblidem de les companyies elèctriques, que van posant comptadors automàtics per a la supressió dels empleats que en feien la lectura.

Molt bé! Potser sí que hi ha gent que li agrada, és molt modern, però llavors, és clar! ja podem anar dient que cada vegada hi ha més atur. Si això és pogués compensar amb la implantació d'empreses i/o serveis nous, que creessin llocs de treball dignes, seria perfecte, però de moment, no és gaire més que un desig i/o una esperança. Talment com van anant les coses, als que ja som grans ens costa d'entendre-ho i ens preocupa, més que per a nosaltres mateixos, en pensar en els nostres fills -sobretot els que en tinguem algun a l'atur- i en el futur dels nostres néts.

Un exemple per ser estructuralment objectiu
Kim durall. banyoles.

Un autobús va a la platja. Però dues persones volen anar a la muntanya. Ho sotmeten a votació, tot l'autobús, no solament les dues persones. Que si perden no els queda més remei que pujar a un altre autobús, per anar a la muntanya. El mateix amb els independentistes de la democràcia d'Europa. Terrenys en venda per a altres països n'hi ha arreu del món.

Els plantejaments estructurals són així de senzills i objectius; una altra cosa és ficar-se en conflictes segurs per ser uns desconsiderats territorialistes, retrògrads, insolidaris i involucionistes de la raça humana democràtica.

Amb els parcials plantejaments, de via estreta de Mas, els de Girona també demanaríem la indepen?dència de Barcelona (hi sortiríem guanyant) per annexionar-nos a França. I així amb cada regió de Catalunya (o d'Espanya) fins a la disgregació total dels països històrics amb un munt de segles d'intercanvis i beneficis mutus.

El plantejament independentista de Mas és insostenible, ruïnós, i fora de lloc (ell mateix diria «outside», per fer-se el fatxenda) en un món superpoblat que el que necessita és integrar-se i col·laborar per millorar rendiments.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook
Enllaços recomanats: Premis cinema