Cartes

22.08.2015 | 00:00

Conflictes de parella
joan boronat lecha. blanes.
Els arguments d'alguns polítics (Diari de Girona, 13-8-15) em recorden la violència conjugal. Marta Plana, d'UDC, considera que Catalunya corre el risc de sortir perdent amb la reforma constitucional proposada pel PP i vaticina que limitarà encara més les atribucions autonòmiques. Tot i així, s'obstinen a no manifestar-se per la independència. És com dir: la meva parella em maltracta però jo tinc por que em deixi.
Més trist és el cas de Catalunya Sí que es Pot. Volen el dret a decidir, però encara no tenen decidit el que volen. És a dir: la meva parella em maltracta però jo no sé què fer.
L'alcalde de Lleida, Àngel Ros, en un atac de catalanisme, diu que no es pot permetre una reforma constitucional en pla federal que no reconegui la singularitat de Catalunya com a nació, el pacte fiscal i el respecte a la cultura i la llengua catalanes; però, una manera molt peculiar de defensar-ho, és l'acord del PSC amb Ciutadans per desbancar el català de l'Ajuntament de Lleida. Deixant de banda el factor identitari, ningú que visqui a Catalunya pot conformar-se a continuar depenent econòmicament de l'Estat espanyol, no és racional. Considerant que, tant el PP com el PSOE descarten qualsevol tracte bilateral, els del PSC o són uns il·lusos o uns hipòcrites. És com dir: la meva parella em maltracta, però, si ho deixés de fer abans de matar-me, que feliços que seríem.
Al costat dels «maltractadors» tenim García Albiol, que diu que no vol sentir a parlar de pacte fiscal ni res similar al concert econòmic basc, i a l'Albert Rivera, que ha entès que des d'Espanya tindrà més opcions per controlar els catalans, ja que des de Catalunya no el deixem. És a dir: aquí mano jo, i tu a callar. Quin català assenyat, que no sigui espanyolista o masoquista, pot estar d'acord amb aquestes filosofies?

Lucilla d'Empúries
Josep M. Dacosta Oliveras. FIGUERES.
No us perdeu la visita teatralitzada per Lucilla, la meuca romana d'Empúries. Aquest tipus de guiatge fa que els visitants formin part -per una estona- del que va ser Emporion, entrin en el seu relat i aprenguin d'una manera ben entretinguda. De fet, segueix la sentència que va dir Horaci fa dos mil anys: «delectar i alhora instruir».
L'actriu -Esther-, que encarna la dona de la vida, integra en el seu guiatge els quatre èxits de la vista: les restes arqueològiques -les pedres parlen-, l'exposició El sexe a l'època romana-els cartells informen-, la seva formació com a guia -la professional explica- i el seu talent com actriu, que fa que tu siguis Emporion.
En definitiva, una visita imprescindible que encara fa més agradable la contemplació del millor jaciment hel·lènic de la península Ibèrica.

Manca de proximitat
agustín cabello lópez. girona.
Eren cap a les quatre de la tarda, quan a les Pedreres començava el foc. Eren moments de desconcert i nervis. Les flames eren a pocs metres de les cases dels veïns (de casa meva van estar-hi molt a prop) i els serveis d'emergència anaven de bòlit. Fins al voltant de les set del vespre el Sr. Alcalde no va fer acte de presència i quan ho va fer estava més pendent d'atendre els mitjans de comunicació que no pas d'atendre els veïns que estàvem patint les conseqüències de l'incendi. No és un retret, és un fet. L'alcalde en cap moment durant l'incendi es va mostrar proper amb els veïns. Un alcalde que ara serà candidat al Parlament, que s'ha postulat perquè l'escullin president de l'AMI, no destaca precisament per la seva proximitat. Segurament entre les seves prioritats (que deuen ser d'aspiracions polítiques) no hi ha la de la ciutat de Girona ni la dels gironins i gironines

El tercer rescat
Mateu Frigoler Teixidor. canet ?d'adri.
Quan el ministre Margallo, aquell de l'«odissea a l'espai», va manifestar amb tota la barra als mitjans de comunicació que per culpa de l'ajuda al segon rescat dels grecs per un import de 32.744 milions d'euros no va èsser posible aumentar els aturats i jubilats del 50 i el 38% respectivament, mentia més que el llop ficat dintre el llit de l'àvia de la Caputxeta Vermella. El pobret Govern espanyol d'on podria treure aquesta quantitat tan important amb unes arques plenes de terenyines? Es va limitar a aportar garanties o avals igual que ha fet ara amb el tercer rescat amb 10.148 milions que si al final l'assumpte va malament haurà de pagar-ho tot junt amb l'anterior. Resultat, Espanya amb el peu ple d'ulls de poll de l'Angeleta Merkel estrenyent-li el coll.
Quines garanties donaran el senyor Rajoy i companyia per compensar tans milions? El museu del Prado, la ciutat de les Arts i les Ciències que cau a trossets, les Balears que ja quasi són alemanyes, la muntanya de Montserrat, el Camp Nou, la Sagrada Família??Tot queda fins ara, segons ells, dintre del seu Estat espanyol. L'única quantitat que varen pagar en metàl·lic varen ser els 6.680 milions d'euros del primer rescat. Amb els avals, ja se sap, avalar és pagar, abans en deien fer fermança. En una llinda d'una masia de Parlavà un pare escamat va fer esculpir a la pedra fa uns 300 anys el següent: «Fill meu no façis fermança a ningú, si la fàs pagaràs tú».

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook
Enllaços recomanats: Premis cinema