S'apropa el rodatge de la sisena temporada de Joc de trons a Girona i s'escolten les primeres veus crítiques amb el trasbals que tot plegat comportarà per a la ciutat: zones del Barri Vell restringides per a vianants i vehicles i prohibició temporal d'aparcar-hi, sobretot. A ningú no li fa gràcia que uns americans es plantin davant de casa seva amb càmeres i llums i grues durant un mes amb l'objectiu de convertir el carrer o plaça en un regne imaginari on deambulen morts vivents i on els vius flirtegen amb la mort amb constància. No poder sortir de casa amb normalitat per anar a la feina o a comprar el pa és una murga i amb raó alguns veïns del centre històric arrufen el nas.

És un dels preus que ha de pagar la ciutat per aparèixer com a escenari de la sèrie de televisió que fulmina tots i cadascun del rècords d'audiència. Fa unes setmanes HBO, la cadena que la produeix, informava que els capítols de la cinquena temporada van tenir una audiència mitjana de 19,8 milions d'espectadors i que no és descartable, un cop s'hagin analitzat les dades d'altres plataformes de distribució, arribar a superar els 20 milions.

Que l'Ajuntament hagi decidit no cobrar taxes a HBO per al rodatge també ha molestat alguns, que han aprofitat per repetir el mantra que diu que Girona és un plató i poca cosa més i bla bla bla. Són les veus que reclamen que Joc de trons hauria d'haver passat per l'adreçador i pagar com la resta de mortals. Hi ha qui es creu el rei dels set regnes, capaç d'anar amb les exi?gències sempre per endavant; són aquells que no han entès que més enllà de la muralla hi ha vida; que HBO podia haver escollit entre centenars de localitzacions; que el retorn d'inversió que tindrà la ciutat serà de dimensions gairebé tan màgiques com la sèrie i que costa d'imaginar, per exemple, el valor que podrà arribar a tenir un pla de la catedral o de Sant Pere de Galligans de dos segons.