A tots els avis i pares per un nou país
enric carcereny beltran. lloret de Mar.
L´àvia ha marxat sense sospitar
que tenia un mal maligne. I com que era difícil de curar, no podrà conèixer la néta petita.
La néta gran sobre terra saltava, amb els seus peuets, de contenta. Quan la veia entrar per la portalada, ara no la troba i es queda parada. El nét petit tampoc entén, que no l´ha vist, i no tindrà el present, el joguet que el feia molt content.
I l´avi amb ulls lluents els promet que un dia vindrà, i els podrà petonejar. També l´avi els diu que els últims dies de setembre els podrà comprar el regal més gran que podien esperar.
I que tots quan siguin grandets sabran que l´avi estava en el cert. Ja que el setembre tots els néts indran uns joguets de dret. El que mai haurien imaginat. La néta pensa que tornarà a picar i saltar d´alegria i el nét parpellejant, ja que veuran que no era cap compte falsejat. Junts pel sí!
La culpa és nostra
Enric Mestres Girbal. TOSSA DE MAR.
Des de fa tres-cents anys els que tallen el bacallà de Catalunya han fet mans i mànigues per separar-se d´Espanya, no per fer un millor país sinó per afavorir les seves particulars ambicions de poder, sobretot l´econòmic. Han amagat que l´emprenyamenta d´en Felip V no va ser contra les llibertats de Catalunya sinó perquè quatre eixelebrats barcelonins, que veien perillar els seus negocis amb el Nou Món, varen trair el tractat d´Utrecht continuant una guerra que s´havia donat per acabada. Així mateix, segurament que molts d´aquests joves independentistes no saben que en Casanoves, com en Franco, va morir al llit de casa seva.
Si durant aquests tres segles la potència emprenedora de Catalunya s´hagués utilitzat per fer créixer el país, demostrant la nostra ambició de progrés, buscant camins d´entesa i no planyent-nos contínuament dels greuges que ens han causat els «espanyols», ara la nostra economia, junt amb els serveis socials de tota mena, seria un referent d´avantguarda a Europa i un motiu d´enveja per a la resta de comunitats. Però no, aquí s´ha viscut de retrets i de mentides, sense voler admetre que nosaltres també tenim una gran part de culpa.
Darrerament la classe política ens vol fer empassar rodes de molí enlluernant-nos amb Escòcia o Quebec, oblidant que ben a prop nostre hi ha una comunitat que s´ha dedicat a treballar, a crear indústries pròpies, a fer país buscant el benestar dels seus ciutadans i no en omplir-se les butxaques o enquibint una patuleia de familiars i amics que viuen del diner públic. Per amagar la seva incompetència culpable, el govern de la Generalitat i els seus «palmeros» donen la culpa a Madrid, al sistema fiscal i, com no, a la manca d´un «cupo» similar al basc.
Ara s´apropen unes eleccions amb dues idees divergents que, sigui quin sigui el resultat, acabaran de trencar l´entesa que durant 70 anys s´ha mantingut a Catalunya. Només un partit declara que la solució, l´encaix, són els convenis i els pactes amb un Estat que, mani qui mani, no deixarà que Catalunya s´enfonsi en la misèria i el caos de la independència. Preguem perquè els ciutadans d´aquest petit, trist i dissortat país, no es deixin ensarronar pels cants de sirena que se senten arreu.
Allà on no n´hi ha no en pot rajar!
Angela Ferrer i Mató. girona.
No deixaré mai de pensar i dir que les nostres dites catalanes són un compendi de saviesa. Fixem-nos amb el Govern actual. Qui es destaca per ser una persona mínimament formada en tots els aspectes siguin intel·lectuals, ètics, coneixedors de les llengües més parlades? Cap ni un. Fa vergonya tenir un president que només sap «la llengua de Cervantes» i va a reunions internacionals i queda com un «pebret». A qualsevol país que posseeixi un govern mínimament ètic ja hauria fulminat Fernàndez Díaz pel seu afer amb Rato, però ell quan els periodistes li feien preguntes, només sabia contestar: Ja s´explicarà el ministre... Què podia explicar? Que estaven conxorxats perquè el tal sinistre personatge que ens ha deixat pelats econòmicament passés un estiu gastantat-se a cor què vols el «botí» amb l´aquiescència de tot «l´honrat govern que tenim»? I que ho fes ben tranquil·lament no fos que ningú li espatllés l´estiueig? És pura vergonya aliena tot plegat. El que remarco és un petit exemple de la mena de personatges que estan al poder. Si Ciceró aixequés el cap, ell que volia que governessin els millors formant el seu triangle, que després recolzessin els forts d´esperit que no es deixarien corrompre i els «pencaires» eren la resta, es tornaria a morir de l´ensurt en veure la seva piràmide invertida!
Masclisme passat
de voltes
Francesca Barti i Comalat. Banyoles.
Si un home et retreu que a vegades et treu a passejar com si fossis un gos d´atura, que tens la casa que se li cau a sobre, que tens teranyines al menjador, que algun cop has dit coses que l´han molestat molt i que no pot oblidar que un dia vas cuinar un plat de macarrons horrible... si un home et tracta com una màquina sexual, una aspiradora de borrissol, un robot de cuina... doncs si sumem tot això equival a un home elevat al masclisme.
Què és el masclisme? El masclisme és el conjunt d´idees, actituds i pràctiques sexistes de l´home sobre la dona. Es creu que és superior a ella. A la societat moderna, les actituds masclistes pretenen justificar el benestar dels homes. De fet, volen un control emocional o jeràrquic vers la dona.
Els masclistes creuen que poden tenir aventures amb altres dones i, en canvi, les dones han de ser fidels, ocupar-se de la casa, ser bones mares i esposes i això és degut al fet que tenen interioritzat en el seu inconscient un concepte erroni de l´amor. La gent masclista ho és normalment gràcies a aquest concepte erroni, a les idees de la gent que els envolta: la família, amics o coneguts. Si de ben petit vas viure en un entorn on hi ha aquesta visió de la dona és natural que en un futur reprodueixis aquesta pràctica que avui dia és incompatible amb la societat actual ja que tant la dona com l´home hem de treure les castanyes del foc per viure amb dignitat.
