El sector lleter de les comarques gironines, tan important, està revoltat pels preus amb els quals els comercialitzadors els compren el producte. Uns preus, segons expliquen, que els obliguen a treballar a pèrdues per un aliment de gran consum i primera necessitat.

L'existència de fa poc d'un preu mínim a França, que gràcies a les seves grans superfícies envaeix de llet fins als països del nord d'Àfrica, antigues colònies, col·loca en el debat la necessitat de garantir un preu mínim que impedeixi que la llet costi de produir 34 cèntims el litre, i es vengui als canals de distribució a 28 cèntims per litre. Des del Govern central es diu que no es pot intervenir en el mercat, però és cert que a les explotacions ramaderes els cal una política d'incentius que impedeixi la seva desaparició. Entre altres coses, per assegurar un interior habitat, amb activitat econòmica, enfront d'una possible desertització. També cal una política d'aliances en el sector agrícola i ramader, amb cooperatives actives i més potents.

Tenim intents de prestigiar la llet com a producte de qualitat i valor, com és Llet Nostra, i cal que el consumidor, en una època on es valora més el producte de proximitat enfront de la invasió de països tercers, amb poc nivell de qualitat i de controls mediambientals. No per consumir un aliment cada dia ens ha d'importar poc o gens la seva qualitat, perquè això repercuteix en la salut familiar, en l'economia del país i en el benestar del camp, abandonat a la seva sort o a la poca atenció de Brussel·les.