A David El Gnomo, malgrat ser els enemics, els estúpids trolls acabaven essent el millor aliat dels petits follets. Per a una generació aquests monstres horribles sempre han sigut éssers simpàtics, entranyables, maldestres. A internet, però, els trolls són capaços de treure't de polleguera, perquè tens tendència a prendre-te'ls seriosament. Han arribat a la política i no saps si criticar la seva insensatesa o deixar-los fer per babaus. En la política s'ha estès fins a límits insospitats el personatge. Exigeixen tant a l'enemic que acaben perjudicant la pròpia causa. Mirem la jugada d'Ada Colau respecte a l'AMI. "Exigeixen que Barcelona estigui a l'Associació de Municipis per la Independència? Doncs que els ciutadans votin!", devia pensar. "Qui pot estar en contra de la democràcia?", ironitza amb els referendistes del Sí-Sí. I els "monstres de la política" es queden amb un pam de nas pensant que ja han atrapat el follet. Alguns trolls polítics, malgrat estar en alcaldies importants, acaben essent entranyables per il·lusos. Bàsicament per com entorpeixen la feina dels seus, que aspiren a imposar el seu poder absolut. Però es demostrarà que tampoc serveixen més que per ser un divertit passatemps.
