En campanya permanent

25.08.2015 | 10:07

La candidatura de Junts pel Sí ja va encetar la campanya aquest darrer cap de setmana a Girona. Vivim en tensió constantment. Celebrades les municipals, arriben les eleccions de casa nostra que alguns en diuen plebiscitàries, altres autonòmiques i la majoria, catalanes. I abans de finals d'any, les estatals. Tota una combinació de dates que han convertit l'any 2015 en un ball d'urnes i paperetes. I això sense comptar els més de cent mil socis que foren cridats a participar en l'elecció del president del Barça.

El 27-S serà especial. Els partits tradicionals s'aigualeixen en candidatures globals en favor uns de la independència i altres del dret a decidir. De ben segur que pels afiliats de CDC o d'ERC serà sorprenent veure les paperetes sense les sigles dels seus partits o sense els seus líders al capdavant. No s'ha d'oblidar que fa només uns mesos convergents i republicans eren rivals a la majoria de municipis del país. I d'altra banda, els socis dels nacionalistes es presenten per primera vegada sols, tot intentant sumar els vots dels catalanistes que no volen separar-se d'Espanya.

Hom té la impressió que qui millor ha jugat les cartes ha estat Artur Mas. Des d'una quarta posició veurà què passa, mentre prepara els funerals de Convergència, per tal de donar el tret de sortida al partit del president. És difícil explicar que sense ser cap de llista, la resta de candidats estiguin d'acord a proclamar-lo president. Possiblement sigui la primera vegada que això passi en unes eleccions democràtiques. Amb tot, no s'hauria de descartar la possibilitat que, segons com vagin els números, existeixi un nom que a hores d'ara la majoria d'actors ignoren.

Per la seva banda, també caldrà veure quin paper juga el líder d'ERC. La irrupció de Podem malmet moltes de les aspiracions republicanes i avui una formació que fa un any estava en condicions de guanyar en solitari unes eleccions catalanes només assoliria una vintena llarga de diputats.

És evident que la necessitat de convergents i republicans ha provocat la seva coalició al costat de les entitats. Però s'haurà de gestionar l''endemà de les eleccions i això no sembla fàcil si tenim present que caldrà que personatges tan diferents ideològicament es posin d'acord. Vénen temps moguts i carreteres amb moltes curves, per la qual cosa és difícil imaginar què pot passar abans de finals d'any.

Si ERC s'ha desinflat al llarg dels darrers mesos, les enquestes indiquen que Podem no passa tampoc pels seus millors moments. Però la coalició amb Iniciativa pot aportar votants que fins ara estaven al marge del procés electoral.

La CUP, PSC, Ciutadans, PP i Unió també intentaran esgarrapar el màxim de vots possibles. A la banda independentista, els membres de les candidatures d'unitat popular i a l'altra costa, els nacionalistes democratacristians i les formacions de caire estatal.

C's i PP lluitaran pel mateix electorat, mentre que UDC buscarà assolir grup parlamentari propi. Per la seva banda, els socialistes explotaran la seva via federal d'acord amb el PSOE. Al costat de la jove Arrimadas, veterans candidats com Espadaler, IcetaAlbiol.

El proper mes d'octubre tindrem un parlament totalment renovat. Més de la meitat de diputats no repeteixen per la qual cosa hi haurà moltes cares noves i una renovació sempre pot ser interessant. La gran incògnita és saber si hi haurà majoria absoluta o no de la candidatura favorita. De la resta de qüestions, ja en parlarem més endavant.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook
Enllaços recomanats: Premis cinema