· CARTES

Cartes

Les cartes que els lectors enviïn a aquesta secció han de ser originals i exclusives i han d'arribar mecanografiades (amb una extensió màxima de 20 línies), signades, amb el número de DNI, adreça i telèfon de l´autor. No es publicaran cartes signades amb pseudònim ni amb inicials.

Les cartes es poden enviar per correu electrònic, a l'adreça opinio.diaridegirona@epi.es

25.08.2015 | 10:07

La carretera de la Mare de Déu del Mont
Nil Jaile Casademont. Bonmatí.

Benvolgut Carles Mallart, voldria respondre a la teva carta del passat 21 d'agost sobre la carretera d'accés a la Mare de Déu del Mont.
Certament la seva estretor fa molt perillós l'accés motoritzat a l'impressionant santuari, tant de pujada com de baixada. I això es veu agreujat amb la quantitat d'enormes cotxes de tipus Suburban Vehicle(SUV) que hi van i que s'han posat tan de moda comprar d'uns anys ençà, un fenomen sobre el qual també podríem escriure una altra carta. No penso, però, que com demanes en la teva carta la solució sigui instar el president de la Diputació de Girona i la Xarxa Viària Local d'aquest ens a desdoblar o eixamplar aquesta carretera.

En comptes d'ampliar la carretera al Mont o altres vies més necessàries com els accessos a Lliurona o la que uneix Sant Privat d'en Bas i Vidrà, entre d'altres, caldria dur a terme mesures ecològiques i econòmiques del tipus out of the box que es poden implementar amb caràcter immediat i amb un cost molt petit com un sistema de pas alternat, per exemple regulant-ho així: que els cotxes que vagin de pujada només ho puguin fer entre els 0 i els 30 minuts de cada hora, deixant els 31-60 minuts restants de cada hora per als qui hagin de baixar.

Hem de deixar enrere la mentalitat de les grans infraestructures viàries i no hem de pretendre poder arribar a qualsevol raconet del país amb cotxe en un moment.

Lloat Sies, Missenyor
Roser Frigola i Macià. girona.

«Laudato si' mi Signore» digué Sant Francesc d'Assís en el seu «Càntic de les criatures» i el papa Bergoglio, que va triar el nom del sant enamorat de la creació per al seu Pontificat, ha fet leitmotiv d'aquesta oració en la primera encíclica de l'Església catòlica dedicada a l'ecologia.

El pròxim desembre tindrà lloc a París una nova cimera sobre el canvi climàtic. L'encíclica Laudato si' hi va destinada amb la intenció d'aportar els coneixements, les deduccions que se'n deriven, i les opinions de l'Església, ja que les seves conclusions autoritzades no hi ha dubte que pesen. I no només compten per als catòlics, sinó que, recolzades per estudiosos i científics reconeguts, col·laboren en l'àmbit científic internacional de totes les creences que portin la inteció de regenerar i recuperar la terra que hem malmès.

Aquesta Encíclica representa la presa de posició de l'Església com ho feren en el seu moment la Rerum novarum, el 1891, sobre la doctrina social de l'Església o la Pacem in Terris, el 1963, després de la guerra freda. Posicionaments de l'Església catòlica, doncs, per a moments transcendents de la història de la humanitat. Sempre prenent partit, amb més o menys èxit en favor de la part més feble. Aquesta vegada la part perjudicada és la Terra, és a dir, tots nosaltres.

Ara, amb visió ecològica global del planeta, insta els polítics amb majors responsabilitats contaminants que, independentment de creences i interessos partidistes, s'uneixin en la lluita contra les catàstrofes que ja estem començant a patir. Tot i que hi ha un bon tant per cent d'interessats a fer veure que l'activitat humana no és la responsable de l'escalfament del planeta, l'evidència comença a ser clara davant d'imatges televisades d'una natura envaïda pels residus, aqüífers i mars contaminats, manca d'aigua...

El Papa en nom de l'Església insta a formes de vida més austeres, a reduir el consumisme que produeix deixalles innecessàries, a la contenció del consum de gas i petroli, a les energies alternatives més barates. Resumint: cal, en definitiva, canviar el sentit d'una inèrcia que conscientment o inconscientment ens està duent al desastre.

Malgrat que certs interessos polítics ens diguin que no estan obligats a obeir les directrius de l'encíclica o que altres diguin que en faran cas, o altres mantinguin que no és l'activitat humana la responsable, cada un de nosaltres hauríem de posar el personal gra de sorra. És més que probable que el mal tracte que pateix la terra, igual que la proliferació d'armes o el terrorisme internacional -les tres amenaces més angoixants que viu la humanitat en aquest moment- no representin la fi del món, però hem d'admetre que si les poguéssim eliminar, tots plegats seríem una mica més feliços.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook
Enllaços recomanats: Premis cinema