La inventiva del partits polítics arriba a límits insospitats en les campanyes a les eleccions que se celebren en períodes de crisi econòmica. En els programes s'hi pot trobar un feix de solucions miraculoses. Tot i l'aprensió que generen determinades opcions polítiques, la ciutadania confia que potser alguna de les mesures permetrà deixar enrere situacions personals de pobresa i misèria.

Ara bé, tal com s'han plantejat les eleccions autonòmiques del 27-S per la coalició independentista Junts pel Sí, la salvació de Catalunya només és possible si se separa d'Espanya. Paraula de Déu!

A l'amalgama de personatges, associacions i partits que conformen el bloc per a la secessió es presenta un «front d'esquerres» bastant discutible: Catalunya Sí que es Pot.

De fet, es tracta d'una candidatura que agrupa Podem, IC-Verds/EUiA i un poti-poti d'activistes de tots els colors. Malgrat presentar-se com una alternativa a la llista independentista, les declaracions contradictòries entorn al dret a decidir (quan s'assabentaran que és un eufemisme per «decidir ser independents») i la possibilitat de pactar amb ERC i la CUP després de les eleccions per formar una majoria «d'esquerres» han desvirtuat un missatge que posava l'accent en la qüestió social per davant de la qüestió «nacional».

En efecte, en la «Declaració pel canvi social i polític a Catalunya» afirmen que s'ha de «donar resposta a l'emergència social i nacional que vivim, i canviar d'arrel el model social i econòmic». Aquesta voluntat rupturista és només foc d'encenalls d'un moviment populista amb propostes que són un brindis al sol. Per exemple, la reivindicació d'una renda garantida (que asseguri un mínim per a una vida digna a aquelles persones que es trobin en situació de pobresa i risc d'exclusió social) és incompatible en una economia de mercat. I en el manifest se'n fa esment quan es declara que «necessitem una alternativa de govern per impulsar un veritable procés constituent per decidir-ho tot: el model econòmic i social, i les relacions amb l'Estat».

Però, una vegada més apareix la contradicció d'aquesta formació quan defineix el seu objectiu rupturista: «Cal una veritable refundació del nostre país; per això, les eleccions del 27-S han de ser constituents». Ja hi som! Plebiscitàries? Constituents? En tots dos casos s'està reivindicant un nou país. I l'aspiració a una veritable transformació social es deixa per a més endavant.

Per tant, ni Catalunya Sí que es Pot, que inspira un procés constituent, ni Junts pel Sí, que esgrimeix la bandera de la independència, són una alternativa a les polítiques d'austeritat que han provocat un augment de la desigualtat social.